La dona que podria ser jo i podries ser tu

A vegades és difícil per als mitjans parlar sobre certs temes perquè volem que almenys hi hagi dos o més casos que mostrin certs patrons de conducta i justifiquin una inversió en recursos humans, de temps i d’espai per tractar-los. No és per mala fe o per deixadesa. El cas és que potser si surten a la llum es pot generar allò que en diuen “simpatia” i provocar la denúncia de situacions semblants, que sabem que hi són però que passen desapercebudes o es queden enterrades perquè no es coneixen o no interessa airejar. Tot això per dir que l’altre dia es va acostar fins aquí una noia, mare soltera, amb una filla de cinc anys, víctima d’una agressió a casa seva, que va anar més enllà de les dues, tres o mitja línia del comunicat de detencions que cada dilluns publica la policia i que acostumem a reproduir l’endemà. Ella és la dona agredida a Asens que va rebre una pallissa i amenaces de mort per part d’un veí amb el qual ja fa temps que viu una situació complicada. Ella és la dona que va denunciar els fets a la policia, la dona que espera que jutgin el seu agressor en un judici ràpid que pot trigar encara sis mesos. Ella és la dona que té por, que viu angoixada, que se sent desprotegida, que encara conserva els morats que li van sortir. Ella és la dona que té pena perquè la seva filla estava present quan van passar els fets i ho va veure. Ella és la dona que no vol ser víctima d’una violència reiterada i que vol que se sàpiga perquè es busquin altres solucions. Ella és la dona a qui li diuen que fins que no hi hagi sang no es pot fer res més. Ella és la dona que podria ser jo, o podries ser tu o la teva mare o la teva filla o una amiga.