El 9 d’abril passat Govern va comunicar que les importacions havien pujat un 1,2% durant el mes de març. Em va semblar poc creïble i vaig intentar verificar-ho amb les dades de Duana. Duana ha trigat fins a finals d’abril per publicar els ingressos del mes de març. Les dades són demolidores. Els ingressos de la Duana han caigut un 45,4% durant el mes de març del 2018,  comparat amb el març del 2017. I la caiguda acumulada durant el primer trimestre de l’any és del 24,06%. 

Evidentment, la gran caiguda d’ingressos de la Duana s’explica per una caiguda del 65,4% en els ingressos per taxes d’importacions de tabac, que acumulen una caiguda del 40,2% durant el primer trimestre. 

Caldrà esperar a les dades del segon trimestre per confirmar si estem davant d’oscil·lacions provocades per acumulacions d’estoc dels fabricants, o si es confirma el canvi de paradigma en el comportament de les importacions.

Però el fet que la Duana hagi retardat dues setmanes la publicació de les dades d’ingressos i el silenci de Govern per donar una explicació a la brutal diferència amb  les seves dades no animen a ser optimista.

Si les importacions de tabac no pugen durant els propers mesos, Andorra no podrà pagar les factures. Aquesta vegada, la banca no podrà tapar el forat. La premsa nacional i internacional va plena de notícies sobre la fragilitat del sistema bancari andorrà, provocada per les reformes i actuacions de Toni Martí. El diner és poruc i s’aparta. De forma que amb independència de la realitat dels llibres de la nostra banca, si persisteixen les notícies dolentes, el diner no vindrà. Els fets i els resultats demostren els grans errors acumulats pel nostre legislatiu, el nefast comportament del nostre executiu i el trist paper d’una justícia amb massa color polític. Sols hem de comparar on és la nostra banca avui i on és la d’altres petits estats, com la de Mònaco o la de Liechtenstein, amb els seus brillants resultats i la seva capacitat per impulsar el creixement d’aquests països. Fins la banca espanyola presenta bons resultats! 

La nostra realitat és que els ingressos de l’Estat per IGI bancari van a la baixa, els ingressos de l’Estat per impost de societats de la banca van a la baixa, la solvència de la nostra banca va a la baixa i la comptabilització dels fons propis bancaris està més que qüestionada.

És evident que Andorra necessita solucions. DA no funciona i Andorra necessita recuperar la seva identitat. Toni Martí em va fer riure l’altre dia amb la pueril afirmació que a les properes eleccions hi hauria una coalició contra DA. Sr. Martí, no s’equivoqui, a les properes eleccions hi haurà una candidatura de salvació d’Andorra. No anirà contra DA o contra Martí. Anirà a favor d’Andorra. Encara que sigui una evidència que per salvar Andorra calgui passar la pàgina de DA. Ho il·lustraré amb dos exemples: 

1. Els resultats demostren que el model fiscal i societari impulsat per DA és un fracàs que s’ha de modificar. Però no per anar en contra de Toni Martí, simplement per salvar Andorra. El creixement econòmic no s’ha aconseguit posant IRPF i un model d’impost de societats basat en les triangulacions i la deslocalització de beneficis.  Mònaco i Liechtenstein sí que creixen.

2. Després de prometre la salvació de la CASS, la solució de Martí ara passa per incrementar el percentatge de les contribucions i els anys per jubilar-se. Encara no han entès que la nostra CASS és inviable amb sous baixos. Recordem que el sou mitjà de gener del 2018 és igual al sou mitjà del 2011,  quan DA va obtenir el poder absolut d’Andorra. La solució per a la CASS passa per millorar l’economia per tenir sous més alts, per incrementar la massa salarial.  

I podria seguir amb molts exemples, ja que la majoria dels “invents” de DA s’han d’eliminar. No per anar en contra de Martí, sinó per salvar Andorra.