Ara que està tan de moda parlar de desinformació, de fake news, de muntatges i altres herbes del tipus, i ara amb el conflicte bèl·lic encara més i embolica que fa fort, la vaga convocada per una plataforma que aplega transportistes a Espanya és un exemple que em ve com anell al dit. I és que molts mitjans espanyols es van mostrar incrèduls sobre l’assumpte, fins al punt que alguns es van dedicar a desmuntar una fake que segurament tenia una part de falsedat, però que també tenia una part de veracitat. I ens vam trobar amb la paradoxa que el segon dia d’una vaga que havia estat titllada de falsa i inexistent ens deixava una persona ferida d’arma de foc en un piquet als afores de Madrid. I això, com es menja? És que tot el que no s’ajusta als paràmetres majoritaris és fals? Petits transportistes que surten del gran ramat dels sindicats majoritaris, que gosen fer-ho, reben clatellada? Doncs gosen, sí, sent incòmodes, sí. Estan asfixiats, sí, i no poden més, sí. I no, no tinc cap comissió per fer-los propaganda. Déu me’n lliuri! Tot i que les causes dels petits són per a mi més atractives que les dels grans. En això de les fakes, el paper dels protagonistes és essencial i hi ha un factor que és fonamental i decisiu en qualsevol causa: la transparència. Ho vaig esmentar en relació amb la bretxa salarial però ho podríem aplicar a d’altres àmbits, i sobretot al de les organitzacions grans o petites. Cal avançar-se a les situacions, cal ser valents i reconèixer el que es fa bé i el que no. Cal ser transparents. El colmo dels colmos? Usar una fake per destapar-ne una altra.
