La proposta del PS de modificació del Codi penal pels “tres supòsits” no és cap novetat: és al nostre programa des de fa més de quinze anys. És cert que només una vegada hem aconseguit que el Consell General l’admetés a tràmit per ser discutit al ple, vam perdre la votació i la modificació no es va aprovar. Més tard, amb majoria de “centristes”, no vam aconseguir que passés el tall de l’admissió a tràmit.

Des de fa mesos el “tema” –i dic tema perquè de debat no n’hi ha hagut– ha adquirit una rellevància mediàtica considerable. Alguns proclamen que aquest és un problema que no té solució en l’actual model d’Estat i opten per sacrificar la part històricament més feble: la dona. Altres, els de l’Andorra Sobirana (sic), amb un estrany concepte de sobirania, volen fer encaixar el Codi penal andorrà, amb el dret canònic! Acostumats que ningú dubti de la infal·libilitat del seu cap visible, no s’han parat a pensar que el dret canònic regula “la Constitució, el règim i la disciplina de l’Església Catòlica”. La competició d’exageracions de política-ficció entre els sectors més integristes del país ja ha adquirit proporcions fora de tota racionalitat.

Nosaltres els socialdemòcrates considerem que la despenalització de l’avortament en els “tres supòsits” és un dret consubstancial amb el model de societat que defensem. La disjuntiva real no és entre avortament i model d’Estat, aquest és el fals dilema en el qual volen centrar el debat els que van contra el progrés social. La disjuntiva de veritat és entre un model de societat i la criminalització de la dona. En el nostre model de societat, no podem admetre perpetuar la posició de sotmetiment de la dona, (ens) volem “dones sobiranes”. Per al PS la despenalització no és una “arma electoralista”, és una reivindicació irrenunciable. Des del primer Codi penal, del 1990, Andorra ha fet camí en aquest àmbit. L’esterilització, que estava castigada amb la pena de presó fins a un màxim de quinze anys, deixa de ser delicte el 1996. El subministrament de mitjans o la recomanació de procediments abortius que es castigava a pena de presó de fins a tres anys, deixa de ser delicte el 2005.

El preàmbul a la modificació del text de 1996 argumentava: “el Codi andorrà vigent s’allunya del previst en la pràctica totalitat dels ordenaments penals europeus, que han despenalitzat tals operacions (d’esterilització), essencialment per entendre que la seva tipificació és contrària al dret a la intimitat de les persones i constitueix una limitació mancada de justificació de la llibertat individual”.

Aquests canvis no van tenir cap objecció, ningú els va recórrer davant el Tribunal Constitucional, ningú va argumentar que posaven en perill el model d’Estat. Tots sabíem quin Copríncep havia redactat els articles del Codi penal del 1990 –decretat pels veguers– que després s’han anat modificant. Ningú es va inhibir de la seva responsabilitat ni es va amagar.

Els socialdemòcrates considerem que aquests canvis són insuficients i per això presentarem la modificació de l’article 108 per despenalitzar l’avortament en els tres supòsits (risc greu per a salut de la mare, violació i eugenèsic). Els altres grups polítics podran fer el que millor considerin: votar en contra de la seva admissió a tràmit; si la modificació s’admet a tràmit, podran esmenar-la o votar en contra; si malgrat la seva posició la llei s’aprova, podran recórrer-la davant el Tribunal Constitucional, possibilitat que també tenen els coprínceps.

Tot dins de la normalitat institucional. Actuant els grups polítics del Consell sobiranament. Actuant els caps d’Estat amb les seves prerrogatives constitucionals. Dictaminant, si és requerit, el Tribunal Constitucional sobre l’adequació de la llei a la nostra Carta Magna i respectant –tothom– les normes, els procediments i les decisions de les nostres institucions i sense especular sobre les intencions dels altres.