L’altre dia em deien que m’havia quedat descansada escrivint la darrera columneta, que titulava Ridícul parlamentari. Potser avui també m’ho diran.
Volia parlar del programa El cap de Govern respon, que a mi també em recorda el format utilitzat per alguns líders polítics fruit de dubtoses democràcies, o de dictadures directament, en què suposadament responen a les preguntes de la ciutadania. Crec que aquest format poc aporta a la ciutadania i revesteix d’una falsa transparència que no fa cap favor a la institució del cap de Govern, ni del Govern mateix. Pot ser que siguin prejudicis a causa de l’ús previ d’aquesta fórmula -o una de semblant- per part de personatges com el veneçolà Hugo Chaves, no ho negaré, però tot i que des de l’Executiu s’insisteixi que les preguntes no estan pactades i que és la Visura Ciutadana la qui recull, agrupa i tria les qüestions que la població els ha fet arribar per traslladar-les al cap de Govern -que tampoc nego que sigui així-, el que transmetien, tant les preguntes com les respostes, era que estava amanyagat. Sí, es responen les preguntes de la ciutadania, però -i ara permetin-me que defensi la professió-, els periodistes també transmetem preguntes de la ciutadania, i -no se m’enfadin ni s’ho prenguin com un menysteniment ni cap als membres de la Visura, que han fet molt bona feina, ni cap a la població, o com falta d’humilitat per part meva- potser estem més preparats per formular preguntes i buscar respostes clares dels polítics, que sovint són massa hàbils en l’evasió. És per això que crec que el format revesteix de falsa transparència al Govern i aporta poc a la ciutadania.
I lligat a això, potser també per aquest mateix motiu poca gent va seguir l’entrevista. Fins i tot molts líders polítics van preferir qualsevol altra oferta televisiva aquell dia.
