La falsedat admesa

No vull escriure sobre les injúries i falsedats d’alguns mitjans de comunicació i polítics en parlar del nostre país. Em sento saturada de tanta agressió.
Tota l’allau de paraules basades en falsedats em van portar a fer una mirada a ments sàvies com la del filòsof neerlandès Spinoza: “La falsedat consisteix en la privació de coneixement, basada en idees inadequades, mutilades i confuses”.
Penso que alguns mitjans i polítics basen els seus discursos en falsedats i priven la societat del coneixement verdader. I aquí no s’està parlant de ser tendenciós sinó de falsejar. Tots ho sabem, tots ho veiem.
Fa dos dissabtes estava immersa en els meus programes favorits: Informe Semanal i Preguntes freqüents. Casualment va aparèixer el concepte de la falsedat informativa. D’una banda, en el programa de TVE1 van retransmetre una entrevista a Barack Obama, que es mostrava disgustat amb els mitjans de comunicació per no haver revertit les mentides de Trump a temps. D’altra banda, en el programa de TV3 la periodista Ana Pardo de Vera va afirmar que els mitjans de comunicació tenen una responsabilitat a desmuntar les constants mentides del partit d’ultradreta de l’Estat espanyol. Absolutament d’acord. 
Però, per què aquest clam cap a uns mitjans informatius més responsables i que contrastin informació i denunciïn les falsedats?
Penso que aquest clam es deu, malauradament, al domini de les informacions transmeses en les xarxes socials, i que en moltes ocasions tenen la particularitat de falsejar tota mena d’accions i pensaments tant individuals com col·lectius. Falsedats que són vistes per milions de persones. I el que és pitjor, són admeses per a molts creant tota una sèrie de paradigmes falsos.
D’aquí la reivindicació de Barack Obama i la periodista Ana Pardo de Vera vers els mitjans de comunicació tradicionals. Però també els individus tenim la responsabilitat de desmuntar i denunciar tota mena de mentides,  enganys i falsedats que apareixen constantment a les xarxes socials.
Però, què passa quan mitjans de comunicació donen corda a les falsedats? Què passa quan nosaltres creiem tot el que es diu i s’escriu sense ànim de contrastar? Què passa amb els enganys reiterats d’alguns polítics?
I a qui beneficia tot això? Què hi ha darrere? Són preguntes que em faig sense una resposta. I penso: és que la nostra societat admet la falsedat?
Al final, em quedo amb les paraules de Josep Lluís Lladó, que en la seva tesi doctoral afirma: “El significat de la paraula veritat inclou des de l’honestedat, la bona fe i la sinceritat humana en general”.