“Fullejava els Diaris d’Aleksei Vulf. L’autor hi parla de Puixkin amb un to amical, de vegades condescendent. És ben bé que la confiança enterboleix la vista. Perquè tothom sap que els genis han de tenir amics, sí. Però qui es pot creure que té un amic que és un geni?”
Sergei Dovlatov, El Parc

Era immens, en tots els sentits. L’alçada de basquetbolista, gairebé dos metres. Més que bona presència, un morè a la italiana en un país de rossos d’ulls grisos. Procedència mig exòtica (fill d’una armènia de Geòrgia i d’un jueu de Rússia). Do de paraula. Irònic, divertit. L’ànima de qualsevol festa. D’aquells qui són a la inversa de Warren Buffet, que fa anys que em va alegrar la vida amb un “jo compro roba cara, només es veu barata quan me la poso” (oh, com l’entenc jo, a Warren Buffet, i això que no tinc ni un duro! –però no ens desviem). Serguei Dovlàtov (1941-1990) sempre es veia ben vestit. Tenia èxit amb les dones.
Des d’un punt de vista convencional, tenia sort. De jove, la seva curta carrera de revenedor de roba i electrotècnica portada pels contrabandistes finlandesos al mercat negre no li va causar problemes amb la justícia. Va deixar la universitat sense acabar el tercer, però sempre va poder treballar en el que fem els d’humanitats: periodisme, guia turístic literari, negre per a famosos redactant les seves memòries. Patia d’alcoholisme, però en un mar d’alcohòlics que inundava la Unió Soviètica representava una espècie inofensiva, no perseguida activament. Patia molt per no publicar els relats, però en començar a treballar amb les editorials americanes als anys 1980 va reescriure i millorar les seves primeres obres. Sembla que el més desagradable que li va passar a l’URSS va ser fer la mili com a guarda d’una presó on complien la pena els condemnats per assassinats, violacions i robatoris, –un lloc aterrador, que va servir d’inspiració per un dels seus millors llibres, La zona. 
Era molt conegut als cercles literaris, però a diferència del que arribaria ser el Premi Nobel de la Literatura, Joseph Brodsky (veí i amic seu des de l’època quan els dos vivien a Sant Petersburg, i més endavant, a Nova York), no va ser fins a la seva mort quan els tiratges dels llibres de Dovlàtov van arribar a 150.000 exemplars. Des d’aleshores no han parat de créixer. Actualment és un dels autors contemporanis més llegits i estimats a Rússia i a tot l’espai postsoviètic, admirat pel seu estil inimitable, atenció curosa a cada paraula, capacitat de veure l’absurd a tot arreu i talent de caricaturista. D’això, de Dovlàtov, de la seva novel·la El parc, magníficament traduïda al català per Miquel Cabal Guarró, i de la literatura russa, en parlarem el proper dimecres, 23 de febrer, a les 19.30 hores al Club de Lectura de la Biblioteca d’Encamp. Us hi esperem a tots.