Un tuit dels banders alertava ahir que se celebrava el Dia Mundial de la Fauna Silvestre, i ho feia amb un vídeo d’una de les espècies més emblemàtiques del Pirineu: el trencalòs, que es troba en perill d’extinció, tot i que en certes zones de la serralada és fàcil veure’n si vas al lloc adequat, tens una mica de paciència i, sobretot, els hi dones una mica de menjar. També em van venir al cap les reivindicacions dels pagesos –aquests dies tan presents en l’escena mediàtica–, que protesten, entre altres coses, perquè la fauna salvatge els hi fa malbé algunes explotacions. En aquest sentit, m’agradaria dir que quan un decideix fer una feina a la intempèrie, això té riscos, entre ells entendre que en aquest món (o planeta) no estem sols, i que, a banda dels drets humans, també existeixen –prèviament– els drets de la naturalesa, que són tan importants com els nostres, encara que per alguns pugui semblar una bestiesa. Entenc que demanin indemnitzacions a les administracions si això passa, però de cap manera es pot acceptar que pretenguin esborrar del mapa les espècies salvatges. Menys encara quan se suposa que els pagesos diuen ser indispensables en la defensa del paisatge, ja que aquestes espècies juguen un paper imprescindible en la conservació del medi ambient. És cert que sense pagesos, com diuen, no hi ha menjar ni sostenibilitat de la nostra vida tal com la coneixem, però també ho és que sense animals salvatges no hi ha planeta que se sostingui. Així que seria aconsellable que ponderéssim la realitat i els incorporéssim en l’equació d’una vida en comú.