Diari digital d'Andorra Bondia

L'opinió de...

imatge de Alan Ward

Alan Ward

Enginyer

 

 

La feina de despatx a la postpandèmia




Ara que les mesures més restrictives contra la pandèmia s’estan alleugerint a poc a poc, gairebé tots els treballadors que van poder gaudir del treball des de casa –ho dic amb un xic d’ironia, no patiu– tornen a ocupar els seus llocs a les empreses. Entre aquells que tenim feines que es podrien qualificar “de despatx”, el canvi en les maneres de treballar va ocasionar un trasbals, un abans i després que possiblement ara ja podem analitzar una mica.

El canvi més gran que jo vaig notar va ser a la gasolinera. Durant la pandèmia, vaig estar fent un nombre de quilòmetres molt més baix que abans, o que ara que torno a agafar el cotxe cada dia per anar a la feina. La meva primera reflexió és doncs sobre el nombre de quilòmetres de vehicle que fem cada any, tan sols per anar a treballar i tornar al vespre. En aquesta època en què la voluntat política sembla ser de reducció de les emissions, és prou evident que amb la reducció del treball presencial hi ha una manera fàcil d’obtenir resultats tangibles pel que fa al consum d’energia. Poc importa si circulem amb un vehicle amb carburant clàssic o amb un d’elèctric, o fins i tot si pugem a l’autobús: com més baix és el nombre de desplaçaments que fem, menor serà el nostre impacte sobre el medi ambient. 

Sens dubte seria raonable pensar a buscar un millor equilibri entre el treball presencial i a distància, per als treballadors però també per a les empreses. Aquestes es podrien fins i tot plantejar una reducció de la superfície dels despatxos així com dels costos associats, que a Andorra solen ser considerables. 

L’altre gran canvi que he notat és l’augment d’ús dels dispositius de computació. Ho dic en el sentit ampli, combinant els ordinadors amb els mòbils i les tauletes. El confinament va crear casos de persones que es van veure obligades a fer un curs intensiu en el seu maneig. D’un dia per l’altre, un s’havia de convertir en un gurú no només de l’ús dels dispositius electrònics, sinó també en la seva reparació o manteniment quan no funcionaven. Després, molts de nosaltres ens hem equipat amb material nou, cosa que encara té els seus impactes pel que fa a la disponibilitat de xips i microprocessadors. Mirant l’evolució del mercat, s’ha notat un augment de la quantitat dels ordinadors portàtils venuts, però també de la seva qualitat i preu. Els usuaris àdhuc domèstics tenen tendència a invertir en models més cars, que anteriorment s’haurien considerat com essent de nivell professional. Vist l’ús que ara se’n vol fer, és exactament allò que estem comprant.

Ara que ens hem acostumat a fer servir aquests dispositius de qualitat, si ens obliguen a tornar a agafar qualsevol “vella carraca” subministrada per l’empresa possiblement provocarien queixes.

Finalment, s’ha de parlar de la qüestió del programari. Quan és l’empresa qui subministra directament els programes i és el servei tècnic qui en fa el manteniment, pot ser que no sigui una molèstia gaire gran treballar amb segons quins programes de pagament. Però, quan és un mateix qui els ha de costejar i barallar-s’hi per fer-los funcionar, aleshores les alternatives de codi obert prenen cada cop més atractiu. Així s’ha constatat a la LibreOffice Conference 2021, celebrat entre els dies 23 i 25 de setembre. En aquesta ocasió, s’ha comentat l’augment considerable d’usuaris nous de LibreOffice durant la pandèmia.

El nombre de noves instal·lacions de Linux (per exemple, d’Ubuntu) també ha anat a l’alça. La tipologia de nous usuaris inclou treballadors o estudiants que s’han trobat tancats a casa durant el confinament amb els vells ordinadors de què disposaven. Alguns d’aquests eren prou antics, fins al punt que no es podien actualitzar els sistemes operatius ni els altres programes. En aquest context, anar a buscar solucions de codi obert els va permetre no només resoldre el seu accés al programari, sinó a més fer-ho sense haver de dependre de ningú. Així, han pogut acabar d’aprofitar màquines a què els seus fabricants ja no donaven suport des de feia anys. Esperem que aquesta tendència pugui continuar.

Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Envian'ns un correu electrònic