La felicitat. Els darrers anys se’n parla molt, de la felicitat. Ha esdevingut un dels temes en majúscules. Nombrosos gurus hi han crescut a l’entorn i està en procés de colonització de les estanteries de les llibreries d’arreu, sobretot als punts més visibles per la clientela, aquells que marquen la tendència. Tots ells, gurus i llibres, ens diuen com podem aconseguir una vida realment lliure de tristesa. Utilitzant fil per randa les “eines” que ens indiquen, en la seva totalitat infal·libles –asseguren–, podrem viure cada instant de l’existència en un estat de satisfacció plena, alegria i benestar. Perquè el contrari de tot això és que alguna cosa no rutlla en el teu interior. Alguna disfunció està en marxa. Algun problema de salut t’amenaça i cal fer-hi front. La infelicitat és, doncs, una malaltia que cal curar. I genera preocupació, la possibilitat de caure-hi. La realitat és, però, i tal com diu el psiquiatre Joseba Achotegui, que la felicitat ha esdevingut un producte que pot donar grans rendiments (econòmics, s’entén). Recorda que el mercat que obre l’equació segons la qual felicitat és igual a salut mental és enorme, perquè la felicitat humana és insegura. I és clar, les nostres vides són plenes de pors, angoixes, maldecaps, tensions, desacords, decepcions. Situacions pertorbadores d’aquest benestar absolut. Realitats, de ben segur, que formen part de la condició humana, que no tenen res d’anormals. Moments de tristesa que precedeixen moments d’alegria, que, com els primers, seran passatgers. I anar fent, que la vida és llarga i pel camí ens trobarem
de tot.
