La felicitat veritable

A la vida tots anem a la recerca de la felicitat. Molta gent pensa que la felicitat s’aconsegueix amb la consecució de coses materials. D’altres creuen que va lligada al culte i cura màxima del cos o a la cerca de plaers efímers, però la veritable i perdurable felicitat la trobem al nostre interior, dins el nostre esperit, ja que allí trobem Déu.

Segons Sant Agustí: “La recerca de la felicitat és la recerca de Déu. La trobada amb Déu és la felicitat mateixa”, per això ningú no ens la pot arrabassar, perquè la tenim al nostre interior.

Déu vol que siguem feliços i que visquem units a Ell. Com diu Marc Aureli: “Enlloc no pot un home trobar un retir més tranquil i impertorbable que en la seva pròpia ànima”.

Déu està a prop teu, molt més a prop del que et penses, perquè habita dins nostre, en cadascú de nosaltres. Això significa que mai estem sols, perquè sempre comptem amb la seva presència. Déu tot ho veu i per a Ell res és impossible. Quina tranquil·litat em dona pensar que sempre estem acompanyats i guiats per la divina Providència!

Déu ens dona plena llibertat. Com un pare amorós, sempre està amb nosaltres i no es cansa mai d’esperar-nos. És l’amor absolut,  l’Amor en majúscules. Déu ens estima amb un amor infinit, incommensurable i indefinible. La nostra capacitat limitada d’estimar ens impedeix entendre el seu amor, però si tots els amors del món s’unissin, no arribarien a la més mínima expressió de l’amor que Déu ens té.

Quan coneixes Déu transforma la teva vida totalment. M’agrada tractar-lo en la seva forma humana, Jesús és l’amic que mai falla, aquell que està sempre amb nosaltres sense jutjar-nos. Mai es cansa d’escoltar-nos. Li agrada especialment quan ens posem a les seves mans com a fills i també li agrada la nostra insistència i perseverança perquè així veu que confiem plenament en Ell.

Jesús té una relació especial amb cadascú de nosaltres. Igual que un pare o una mare tracten cada fill de manera diferent, segons el seu caràcter i les seves necessitats, també Ell s’apropa a nosaltres de manera íntima i personal. Sap millor que nosaltres mateixos quines són les nostres necessitats. Diu Sant Agustí: “Déu és més jo que jo mateix”.

Jesús és viu. Per a Ell sempre és present. Per què no confiem en Jesús en els moments difícils o de crisi? Per què no el fem partícip de la nostra vida, de les nostres inquietuds, problemes i angoixes i també de les nostres alegries? A més, no solament tenim un pare, ens ha donat a la seva mare, la Verge, com a intercessora i com a mare de tota la humanitat.

L’espiritualitat no és un espai reservat a les persones consagrades a la vida religiosa. Les necessitats espirituals sorgeixen del nostre interior i són inherents a l’ésser humà. Tots anem a la recerca de la felicitat i intentem donar transcendència i sentit a la vida. Molts cristians vivim la fe amb total convenciment, intentant seguir Jesús en el nostre dia a dia.

Vull acabar amb unes precioses paraules de la Santa Teresa de Calcuta: “Ves per on vols anar. Sigues el que vols ser, perquè només tens una vida i una oportunitat per fer tot el que vulguis fer. Espero que tinguis prou felicitat per fer-te dolç, suficients proves per fer-te fort, suficient dolor per mantenir-te humà, suficient esperança per ser feliç, les persones més felices no sempre tenen el millor de tot. La felicitat espera aquells que ploren, aquells que han estat ferits, aquells que busquen, aquells que tracten, perquè només ells poden apreciar la importància de les persones que han tocat les seves vides. No pots anar feliç per la vida fins que deixis anar els teus fracassos passats i els dolors del teu cor”.