La festa de la Pentecosta, que aquest any vam celebrar el 29 de maig, commemora la vinguda de l’Esperit Sant sobre el Col·legi Apostòlic. Prové de la paraula grega pentecoste, que significa cinquantè i tanca el cicle o temps pasqual que comença cinquanta dies abans, el Diumenge de Resurrecció. Deu dies després de l’Ascensió, els apòstols estaven reunits al cenacle amb la Verge Maria i algunes dones. Tots ells perseveraven en la pregària mentre esperaven ansiosament l’arribada de l’Esperit Sant, tal com els havia promès Jesús. “De sobte, com si es girés una ventada impetuosa, se sentí del cel una remor que omplí tota la casa on es trobaven asseguts. Llavors se’ls van aparèixer unes llengües com de foc, que es distribuïen i es posaven sobre cada un d’ells. Tots van quedar plens de l’Esperit Sant i començaren a parlar en diverses llengües, tal com l’Esperit els concedia d’expressar-se”, (Ac 2,2-4).
El dia de la Pentecosta se celebra el naixement de l’Església. L’Esperit Sant va infondre als apòstols la força i l’alè necessari per proclamar l’evangeli i la paraula de Déu. Els apòstols van perdre la por i van rebre els set dons de l’Esperit Sant: saviesa, intel·ligència, consell, fortalesa, ciència, pietat i temor de Déu.
Si al sagrament del Baptisme, rebem l’Esperit Sant i entrem a la vida de la gràcia, formant part del cos místic de Crist; a la Confirmació adquirim la força i els dons de l’Esperit de Déu per a convertir-nos en autèntics apòstols de Jesús. És el sagrament de confirmació i reafirmació de la nostra fe. És una nova Pentecosta.
L’Esperit Sant és la tercera persona de la Santíssima Trinitat. És el guia que ens orienta, consola i anima a obrar el bé i a seguir els ensenyaments de Jesús. Encoratja en nosaltres la confiança en Déu. És força, brisa, alè, murmuri, inspiració…
L’Esperit Sant és Paràclit; és a dir, és el consolador de les ànimes. El que ens ajuda a no desanimar-nos, a no defallir, encara que caiguem una i mil vegades en els mateixos errors. El papa Francesc diu: “L’Esperit Sant ens fa reaccionar, ens convida a no perdre mai la confiança, la fe, i a tornar a començar sempre després de cada caiguda”.
L’Esperit Sant és l’únic capaç de transformar els cors. Ens ajuda a perfeccionar les virtuts cristianes, donant-nos la força per predicar la paraula de Déu. Ens infon els dons de Déu, que van germinant al nostre interior, a mesura que avancem en la nostra vida espiritual. Ens insufla l’Esperit i la força de Déu.
L’Esperit de Déu ens transforma. Actua en nosaltres, com a alè diví. Ens dota de discerniment. Ens dona aquesta intuïció especial, derivada de la vida de la gràcia i de la nostra comunió amb Déu.
L’Esperit Sant es comunica suaument, per això és important viure centrats en Jesús i evitar el soroll innecessari que ens allunya del seu camí. L’Esperit porta pau, serenitat i fortalesa. Actua de manera invisible, però la seva acció es fa visible en cadascun de nosaltres.
La meva família va entrar en contacte amb la congregació de Missioners de l’Esperit Sant quan jo tenia set anys. Aquest fet va marcar una empremta en la meva ànima i va refermar la meva fe. Recordo el testimoniatge alegre i sentit dels pares missioners, transmetent la seva vocació apostòlica amb la força de l’Esperit de Déu. El pare Emiliano Tardif, sacerdot, missioner del Sagrat Cor, i membre de la Renovació Carismàtica catòlica o Renovació de l’Esperit, va difondre arreu del món, el poder sanador de l’Esperit Sant. Als seus llibres i àudios parla dels dons i carismes que atorga la tercera persona de la Santíssima Trinitat. Com ell defineix: “L’Esperit Sant és el do suprem de Déu”.
Per què no deixem que Déu actuï en nosaltres? Per què li tanquem les portes del nostre cor? Procurem que cada dia sigui una nova Pentecosta i que Déu ens infongui el seu Esperit, el seu alè diví i renovador: la força de l’Esperit de Déu.