El veïnat del Vilar i l’Armiana, fa part dels vuit veïnats de la parròquia de Canillo. Últimament queden poques cases. Abans al Comú hi havia un conseller de cada  veïnat i durant molts anys va ser sempre el mateix.
Ara al Comú, els consellers són de tota la parròquia sense excepció.
La festa major del Vilar es va fer fins al 1942 quan va morir un hereu d’una bona casa deixant cinc fills menors d’edat.
El fill més gran m’ha explicat que el 27 de desembre, festa de Sant Joan Evangelista, a casa seva feien sempre una gran celebració, venien parents de tot Andorra a dinar, i fins i tot a dormir. A la mort del pare es va acabar aquesta festa.
L’any passat, l’honorable Comú, després de 82 anys va tornar a fer una petita celebració: missa a l’església de Sant Joan i a la sortida un caldo calent perquè feia molt fred.
Aquest any el departament de cultura i tradicions ho va celebrar com ho feien antigament amb alguns canvis.
Missa solemne a les 16 hores seguit d’una actuació musical d’Iñaqui Barrocal i el retorn d’una tradició ben nostra: l’ossa de caselles amb la companyia l’animal escola de teatre. I per finalitzar xocolata calenta amb xurros.
Això de l’ossa els meus pares se’n recordaven. Sortia una persona vestida amb una pell “d’ossa” o d’isard o un porc fer, es passejava pel camp de Pellisser fent uns brams esgarrifadors.
El dimarts de carnaval, jo me’n recordo que venia l’ossa a la sala de ball fent por a tothom.
A Ordino ja ho han recuperat i a Encamp ja fa temps.
Aquesta tradició es trobava a molts poblets d’Andorra i fora d’aquí Prats de Molló encara ho celebren cada any.
Gràcies a la comissió de cultura i tradicions per fer reviure el nostre passat. La màxima 21 del Manual Digest ja ho diu.