Un somni. Un somni per als jugadors, el cos tècnic, la junta directiva, per als amants de l’esport rei i també per a la comunitat portuguesa. Una festa major del futbol total. Amb el que costa omplir instal·lacions esportives al país, l’Estadi Nacional va presentar una entrada de mèrit. Predominaven les banderes i bufandes portugueses, però era clar que per a tots aquesta seria una de les majors festes esportives. Un somni fet realitat. Per primer cop, Andorra s’enfrontava, en partit oficial, a una campiona d’Europa i al distingit com a millor jugador del món –en aquests premis individuals de què en els últims anys tant es parla–. No es va veure futbol de gran nivell. Portugal va decebre futbolísticament i Andorra en va tenir prou de no sortir-ne malparada. Les diferències són abismals en tots els sentits. De fet, alguns dels fitxatges d’aquest estiu han tingut de protagonistes alguns internacionals per Portugal com Bernardo Silva –81 milions va pagar el City per ell– o Nélson Semedo –entre variables i més variables, uns 50 milions d’euros va pagar el Barça–. I a la banqueta hi havia Cristiano Ronaldo, amb una fitxa milionària. Això sí, quan la pilota comença a rodar els nivells s’ajusten sigui pel que sigui. Andorra, amb tota la seva modèstia en tots els sentits, va saber aguantar amb disciplina. Portugal va complir amb el pronòstic. L’única festa que es va viure va ser a les graderies. La comunitat portuguesa va xalar de valent i va poder complir un somni: veure la selecció del país a l’estadi del país que l’ha acollit. Una festa total que només va tenir el punt negatiu de no veure més banderes del país, com va dir la ministra, Olga Gelabert. Cosetes a millorar.
