La filla del tsar

Una de les raons perquè triomfen els estafadors és l’amor que tenim pels finals feliços. Els impostors existeixen, perquè en lloc de fixar-nos en miracles que veritablement esdevenen, realment existeixen, sí que ocorren davant dels nostres ulls, jo n’he vist algun i ho he deixat córrer i no ho he dit a ningú, preferim buscar les mil meravelles allà on no hi són. I això rai si tan sols significa que caiem víctimes d’un engany, tot i que caure víctima d’allò que sigui no és gens agradable per a ningú. 
Diuen que la tragèdia ens espera quan (a la vida, i no com a creadors de ficció) ens creiem la nostra pròpia mentida. He dit abans que els impostors triomfen, però ser un impostor és un fracàs més gran que hi ha al món. Imagineu-vos quina pena, quina tortura, quin infern és ser estimat, ser adorat, ser lloat per allò que no ets. Encara que allò que els altres veuen en tu no sigui, en si mateix, cap mèrit. Per molt interès que tu, el veritable tu, poguessis arribar a tenir. 
Quan jo era molt petita, a la meva ciutat de Sverdlovsk hi havia força monuments d’arquitectura del segle XIX. Entre d’altres, encara s’hi conservava la casa Ipàtiev on, l’any 1918, van ser assassinats el darrer emperador de Rússia Nicolau II, la seva esposa i els seus cinc fills. L’any 1977, el cap del partit comunista de la regió, Borís Ieltsin, qui, l’any 1991, esdevindria el primer president de Rússia, va fer derruir la casa Ipàtiev argumentant que l’edifici no tenia suficient importància històrica. De fet, és l’únic que es recorda de la seva època com a principal mandatari de la regió de Sverdlovsk, més que el fet que va aconseguir que s’hi construís el metro. Ara al lloc de la casa Ipàtiev hi ha una església ortodoxa, i al bosc on es van enterrar els cossos dels executats, un monestir.
Durant els temps soviètics, l’execució dels fills del tsar no va ser confirmada pel Govern, i diverses impostores es van voler fer passar per les seves filles. El cas més famós, amb el relat del qual comença el primer episodi de la sèrie Els darrers tsars de Netflix, és el de Franziska Schanzkowska, també coneguda com a Anna Anderson, una treballadora de fàbrica nascuda a Polònia que va viure una llarga vida de 87 anys convencent moltes persones que era Anastàsia, la filla petita del tsar. Després de la seva mort, amb les proves d’ADN, es va saber que no hi tenia res a veure. El seu relat va inspirar la pel·lícula animada de Disney, i la nostra indestructible convicció que l’Anastàsia, per pur miracle, havia sobreviscut. 
Acceptem-ho: la realitat, de vegades, la trobem insuportable. Una mentida –i això ho sap tothom qui ha escrit relats, ni que fos per a un concurs del col·legi– sovint té un sentit narratiu més convincent. És més bonica. Tots som fruit dels nostres somnis.