La filosofia, una eina psicològica

Deien els grecs que la filosofia és el coneixement mare de tots els coneixements que existeixen en el regne del saber. L’art de pensar, com alguns savis l’anomenaven, és la matriu de tot el coneixement possible a l’univers. Tot el que se sap ho ha parit la filosofia.

Fins i tot una de les disciplines actuals que mantenen el poder acadèmic i social pel que fa a l’estudi de la ment i el comportament humà: la psicologia. Ara ja no em passa tant, però quan vaig començar a treballar en la meva consulta de filosofia i desenvolupament humà moltes persones no assimilaven o no entenien quin espai tenia la filosofia en l’àrea de la ment, en què podia ajudar, per a què exactament servia, si això era més una qüestió de la psicologia. I realment així sol ser, o almenys socialment té aquest reconeixement. En altres països com Anglaterra, Alemanya o Estats Units la figura del filòsof aplicada al treball mental i ètic d’una persona està més normalitzada. Es veu més normal. Aquí, després de quasi nou anys de filosofia a la consulta, encara està verd. Tot i això, estic molt content de com la filosofia està guanyant terreny de nou a la societat. I en concret, com se la té cada vegada més en compte dintre de la disciplina de la psicologia, perquè realment la filosofia és una eina psicològica de gran potencial, tant en una dimensió psíquica com espiritual.

La psicologia com a disciplina científica neix al 1879 de la mà de Wilhelm Maximilian Wundt a Alemanya. El fisiòleg i filòsof alemany ho va fer creant el primer laboratori de psicologia experimental. Des de llavors aquesta disciplina busca les respostes a les preguntes sobre la ment i la conducta humana a través del mètode científic. Abans d’això, el comportament i caràcter humà i totes les qüestions que s’hi adhereixen van ser tractades per innumerables filòsofs a través de la reflexió i el pensament. Sabem, almenys, que les aportacions de la filosofia al coneixement humà tenen més de 2.500 anys d’antiguitat. Els filòsofs de l’antiga Grècia van ser dels primers a interessar-se documentadament per respondre a la pregunta sobre per què ens comportem com ens comportem. A partir d’ells la reflexió sobre la nostra ment i el nostre caràcter s’ha estès segle rere segle fins a dia d’avui, convertint-se en una de les principals preocupacions que tenim els homes. A l’actualitat, moltes de les qüestions i eines que tracta la psicologia o altres modalitats d’estudi i coneixement de la ment humana com el coaching, la pnl (programació neurolingüística) o les teràpies de caràcter més espiritual provenen de la filosofia i tot el treball filosòfic que s’havia fet prèviament al naixement de la psicologia. Argumentem-ho amb exemples. Sòcrates i la seva maièutica, un mètode sobre l’art de preguntar per remoure l’interior de l’individu i portar-lo a la construcció de noves idees i models de vida. Els ciutadans d’Atenes deien que un diàleg amb Sòcrates era un exercici d’evolució humana. O més tard Epicur, que ens va deixar el concepte “hedonisme racional”, que consistia en la recerca del plaer en tota experiència viscuda sempre amb un punt d’equilibri emocional derivat de la reflexió racional. “Les emocions es poden controlar des de la raó”, comentava en la seva escola el Jardí. O un altre gran pensador de la història, Luci Sèneca, que se’l podria considerar avui un coacher, ja que en la seva època tenia la facilitat i vocació d’ajudar a la gent a treure la millor versió d’ells mateixos. O el filòsof francès Jean Paul Sartre, que tractava la llibertat humana i afirmava que l’home era el responsable de les seves accions, i per tant del seu destí. Això ha portat, sobre tot a la psicologia el paper de saber ajudar a l’individu donant-li la responsabilitat de la seva vida, empoderant-lo i convertint-lo en el seu propi psicòleg. O Ortega y Gasset que havia sentenciat amb la seva famosa màxima “jo soc jo i les meves circumstàncies”. O...