La fira del disc andorrà

A mitjans del mes de juny vam celebrar la primera fira del disc andorrà, que no era més que una temptativa per posar tota la producció discogràfica andorrana junta, en un aparador, i posar-la a l’abast de tothom qui pogués estar-hi interessat. Vam fer una crida a tots els músics que sabíem que havien enregistrat i editat disc els darrers anys, i tret d’alguns que no van poder fer-nos arribar els discs i d’altres que no ho van creure oportú, vam aconseguir ajuntar una bona col·lecció de cedés made in Andorra; i no només fets, sinó també pensats, somniats pels seus autors, que en la clandestinitat del local d’assaig destil·len idees en forma de cançó, de versió, d’arranjament.

Un email al departament de cultura de Govern ens va ajudar a saber tots els artistes que havien estat subvencionats els darrers anys i amb l’ajuda d’aquests diners havien pogut donar forma a tantes setmanes de feina, tot sovint nocturna, fora d’hores i amb el cansament de l’altra feina acumulat.

Cantautors, grups de rock, grups de pop, músics de jazz, de latin, de funk, de lírica, de clàssic, de blues, de hard rock, de metal; increïble varietat i molt xocant la poca repercussió que tenen a les emissores de ràdio del nostre país. Hi ha alguna cosa a fer aquí? No ho sé, perquè l’interès que hi mostren és molt baix. Potser una llei proteccionista com han fet altres països com Catalunya i França. Aquests països ho van fer, en un inici, sobretot, per defensar i protegir la música cantada en la llengua del país; bé, pot ser una idea, un bon inici. Ara ja no valoren aquests criteris i s’està promocionant la música feta al país, en general. No entraré en els criteris que s’utilitzin a Andorra per protegir la música feta al país, però sí que crec fermament que és necessari un toc d’atenció en aquest aspecte. Potser les emissores d’Andorra esperen que els artistes d’aquí triomfin a l’estranger per posar la nostra música. Potser no cal esperar que això passi, i ens ajudin a fer que els seus oïdors ens coneguin.

Ja hi ha iniciatives perquè els grups del país es mostrin al seu públic, festivals i cicles organitzats pels comuns, però ens falta aquesta petita empenta dels mitjans. Fa uns anys es va fer un cicle de concerts per Andorra Televisió, i els grups del país van ensenyar una mica el que feien, però va ser un programa de curta durada, només una temporada. Aquests programes de producció pròpia tan interessants i que incideixen directament en l’audiència potencial dels grups no haurien de deixar de fer-se mai.

Conec un parell de grups andorrans, poc coneguts encara, que a la tardor editaran el seu primer disc. Com s’ho faran per mostrar el seu treball? Fent concerts a porta freda? Qui hi anirà, tret dels seus amics i família?

No sé si ho veieu, però els músics andorrans necessitem aquesta ajuda com l’aire que respirem.