Els suposo informats, fins i tot escandalitzats, pel drama mai vist que estan vivint en aigües del Mediterrani oriental els heroics activistes embarcats en la flotilla de Colau i companyia. Només amb la presència de l’exalcaldessa de Barcelona –perdonin, però és que jo sempre la visualitzo amb la disfressa aquella d’abella Maia– ja es veia venir que allò no podia acabar bé de cap manera. Es veu que hi teníem embarcada una conciutadana, que entre totes les causes perdudes de l’univers ha anat a escollir la més mediàtica, la que més llueix, per exhibir el seu compromís contra el genocidi. El que no acabo d’entendre és la sobreactuació d’ahir davant del més que previsible abordatge de l’Armada israeliana: anaven a Gaza precisament per poder vendre el relat del hippy-progre occidental vilment segrestats pel maligne Netanyahu i els seus esbirros. Aquesta era la imatge que buscaven –i la que han obtingut–, i a veure si amb sort la patrullera enviada per Sánchez en un altre gest de cara a la galeria tenia els pebrots d’enfrontar-se als israelians. No els va tenir, és clar, estem parlant de Sánchez. Perquè a aquestes altures ningú no es devia pensar que l’autèntic objectiu de la flotilla era entregar ajut humanitari als palestins. L’objectiu era la foto, i Netanyahu els l’ha regalat. Ja poden tornar i monetitzar l’heroïcitat en horari de màxima audiència. Però d’entre totes les iniciatives que s’han organitzat en solidaritat amb Gaza, la que em té el cor robat és la vaga d’estudiants convocada ahir a Espanya i auspiciada obertament per la direcció del María Moliner, que va animar els seus alumnes a seguir-la per la via de garantir-los que no comptaria com a falta injustificada. Qualsevol va al col·le, si tens coartada humanitària per fer campana. L’adoctrinament ha arribat a les aules. Serà una informació utilíssima a l’hora de decidir l’escola on portem els nostres fills.
