El divendres 5 de juny la premsa, que recollia el debat del Consell General del dia anterior, comentava que Govern i oposició havien xocat sobre el país que quedarà després de l’aprovació de la descongelació dels lloguers.
El fet és que la llei va superar el tràmit parlamentari només amb els vots a favor de la majoria de DA i Ciutadans Compromesos de la Massana.
L’article de la pàgina 3 del Diari d’Andorra d’aquell divendres, que portava el títol “Una votació que marca el futur”, anava acompanyat d’una fotografia de Fernando Galindo que era tot un editorial. Hom podia veure el cap de Govern, Xavier Espot, amb semblant de preocupació, escoltant la intervenció que estava fent la ministra Conxita Marsol. A l’esquerra del banc del Govern, asseguts al costat de la ministra Marsol, el ministre de Relacions Institucionals, Ladislau Baró, llegint missatges al seu telèfon mòbil i el ministre de Comerç i Turisme, Jordi Torres, ocupat en la mateixa tasca que el seu company del consell de ministres.
D’aquí la pregunta que encapçala aquesta tribuna: la fotografia que ens retrata dos aspirants a succeir Xavier Espot a la presidència del Govern d’Andorra ocupats a atendre el seu telèfon i no pas a seguir el debat de l’habitatge assenyala un canvi en el futur capteniment de DA o, pel contrari, és un senyal de continuïtat?
Precisament ambdós ministres són els dirigents de DA que, pel que s’escolta amb insistència del que en diuen “fonts ben informades”, ja han embastat les candidatures territorials a les seves respectives parròquies d’Encamp i Sant Julià de Lòria.
La realitat política és la que és.
A Xavier Espot li queda un any de mandat mentre DA està rondant el precipici, amb les seves bases electorals en sensible desbandada i amb la dreta en alça: el creixement d’Andorra Endavant propagant la radicalització i Virtus assumint amb la boca petita el seguidisme de les idees d’aquell grup parlamentari.
Comptat, amb l’afegitó de l’enquesta del mes passat, i debatut: que lent que és el pas de les paraules a la concreció de propostes i candidatures quan hi ha massa obstacles a torejar.
La renúncia a les idees i les propostes diferents de la continuïtat més absoluta dels uns i l’energia dels altres a desgastar l’adversari allunya qualsevol imatge d’autoritat i reconeixement.
El pols és delicat. La tendència és pensar que el desgast anirà a més i en un any poden passar coses. Segueixo els esdeveniments i observo algunes actituds amb inquietud.
Crec que ens hauríem de concentrar a intentar atendre les necessitats del país en matèria de seguretat, de justícia, d’immigració, de treball, de fiscalitat, d’educació i de salut.
Les respostes als reptes que es plantegen a Andorra han de passar principalment per tres compromisos: la valentia, les ruptures i els canvis.
L’enquesta publicada fa uns dies ha volgut fixar l’atenció en les eleccions i en les persones que figuren al capdavant de les forces polítiques representades al Consell General.
Eleccions, per a què? En principi, per definir un nou escenari polític, amb objectius diferents, amb programes coherents, amb la finalitat de servir una política de progrés i de benestar; polítiques inclusives, de cohesió, amb futur. Aquesta és la teoria, la pràctica s’hi acostarà?
De moment, el que tenim clar és el que no es vol i en qui no es vol confiar. El que continua amagat és amb quin programa es vol anar a les eleccions, quines són les propostes concretes que s’ofereixen, cap a on es vol conduir Andorra.
Un silenci aclaparador enmig d’una cridòria de desqualificacions que fan tremolar la terra.
Podria resultar que es definís una nova composició del Consell General però amb la necessitat d’una majoria capaç de donar suport a un govern coherent, que a hores d’ara no sembla fàcil.