Diari digital d'Andorra Bondia

L'opinió de...

imatge de Carles Perea

Carles Perea

Educador social i psicopedagog

 

 

La fugida dels polítics




Sembla que per a alguns i algunes el vell mètode de persuasió política de tota la vida ha canviat pel seu poc efecte. En plena societat de la (des)informació s’estan adoptant noves estratègies per cremar el debat públic mitjançant les xarxes socials. No dic res de nou si explico que aquestes van plenes d’informació dubtosa, interessada i falsa. També de verídica, sens dubte.

L’estratègia d’aquesta nova forma de persuadir té efecte en el moment que depèn de nosaltres fer l’anàlisi crítica de la informació que cada dia rebem i en el precís instant on cal intentar buscar l’objectivisme a tant subjectivisme. Crec que abans de forjar-nos l’opinió entorn d’un tema, i ara més en (pre)campanya electoral, hem de saber contrastar i estar oberts al debat respectuós amb tothom; especialment en aquells temes que susciten notícia.

Estem vivint uns moments on davant la mentida ja no únicament és necessari dir la veritat. Cal defensar-la. I de què? De la mentida permanent. En un espai on abunda l’interès perquè la comunitat estigui en tensió continua, les xarxes s’han convertit, sovint, en un lloc per a sentenciar, jutjar, criticar, polaritzar, insultar i en alguns casos, calumniar als polítics i/o als seus simpatitzants. Amb el pretext d’estar molt a favor del debat enriquidor i de la llibertat –i no pas del llibertinatge- d’expressió, vivim un aflorament que qualsevol pot criticar sota pseudònims però no s’atreveixen a fer un pas al davant per por que els hi pugui passar el mateix.

I l’exemple el tenim en el moment d’entonar el mea culpa. Aquest passa de llarg culpabilitzant els mitjans que van difondre la notícia desmentida per batlles de carrera, a terceres persones o bé simplement deixant-ho córrer perquè no interessa demanar perdó. Serà una actitud per continuar justificant el fet de compartir notícies falses i/o calumniar darrere d’un pseudònim? Qui sap. Però queda demostrat que les presons mentals no porten enlloc, només al desprestigi del debat polític i social. Cal recordar que darrere del polític hi ha famílies i un desgast psicoemocional important. Com us deia, per fer política actualment cal tenir molt compromís públic i molta passió per a desenvolupar-la pel gran desprestigi que té. I és una llàstima.

Aquesta situació porta conseqüències, evidentment. Dins de les files polítiques cada cop costa més trobar gent, de diferents perfils, amb el valor del compromís cap al servei públic i la valentia de fer un pas endavant. Penso que és totalment necessària la pluralitat, com a societat diversa que som, per a l’enriquiment de les llistes que han de formar part dels diferents partits polítics. Però la realitat és una altra. Actualment fer política és per a valents.

Que vivim en la societat de la informació és un fet. Tant és així que l’estratègia de voler convertir en veritat una mentida a base de repeticions pot confondre a la ciutadania, minar la confiança amb certs mitjans i distorsionar, intencionadament, el debat públic per a fer combregar, amb rodes de molí, certes propostes programàtiques. En canvi, totes les persones que vulguin fer front a la desinformació ho han de fer amb evidències i dades, no amb exageracions o amb especulacions com a les que estem acostumats i acostumades a llegir.

Llàstima que alguns polítics i perfils que poden ser una bona esperança per Andorra hagin de fugir. I no per por, per amagar-se o per quelcom que hagin fet malament; sinó per evitar mals majors a les seves famílies. Els i les que es queden, enhorabona! La política és per als i les més resilients.

Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Envian'ns un correu electrònic