El Nadal és una època que sensibilitza els cors humans. Sembla que es pari el temps i ens asseiem tots a reflexionar i filosofar sobre la importància de la vida i els seus aspectes. Fins llavors no ens havia importat gaire, però la ritualística moral que ve amb el Nadal ens obliga a tots a pensar i debatre en el nostre fur intern. I entre aquests aspectes apareix la qüestió del tracte i de les relacions humanes entre nosaltres.
La convivència i la forma de conviure els uns amb els altres, el caràcter a l’hora de compartir amb altres individus diferents a tu un espai diari. En aquestes dates es parla molt de l’amistat i de la família, i es fa referència als llaços d’unió entre les persones. La reflexió individual i col·lectiva és tan profunda que en aquestes dues setmanes de Nadal és quan més es produeixen moviments, presa de decisions i accions en els grups humans. Els familiars trenquen el silenci i decideixen parlar després d’anys enfadats i amb picabaralles. Els amics distants apareixen i et mostren el seu compromís amb l’amistat. Els fills i els pares s’escolten, entaulen conversa i es comprenen entre ells arribant a punts de consens. Els petits són estimats pels avis, i els avis se senten realitzats pels somriures dels seus nets.
També hi ha l’altra cara de la moneda. Amb la sensibilitat i la tensió emocional que comporta l’ambient del Nadal, es diuen coses que abans només es pensaven i s’enemisten persones. Hi ha gent que decideix trencar les seves relacions perquè, pensant, pensant, s’adonen que no són feliços. D’altres es fan un fart d’estar en silenci per por a la reacció de l’altre i ara, valents com mai, li vomiten aquelles emocions que tenien guardades a la seva ànima. Al Nadal, el món occidental canvia i es posa a debat d’una o un altra manera la mateixa humanitat.
Quin tipus d’humà ets tu en les teves relacions humanes? Des de quins patrons i creences has estat educat per relacionar-te amb els altres? Ets un submís, dependent emocional, covard i poruc a l’opinió dels altres, rancuniós i orgullós, narcisista pedant i arrogant? Qui ets quan et relaciones amb la gent? Com ets? I la pregunta, estesa a tots, com som entre nosaltres? I el més important, com hauríem de ser entre nosaltres?
Les relacions humanes són relacions de poder i jerarquia, i aquesta jerarquització mal entesa comporta molt patiment entre nosaltres. No has de tenir poder ni jerarquia sobre els altres, sinó poder i jerarquia sobre tu. Quan la teva relació amb tu mateix és fraternal i ideal, plena d’amor propi, les teves relacions socials des del rol que sigui són sanes i felices. Quan la teva relació amb tu mateix és d’amor baix, autosabotejadora i cruel les teves relacions socials tendeixen a ser difícils i dures. Totes les nostres relacions són un mirall de la teva relació personal amb la teva existència. No has de considerar-te un enemic de tu mateix, sinó el teu aliat i responsable. Per això hi ha guerres entre nosaltres, perquè no estem bé amb nosaltres mateixos, i llavors l’hi fem pagar als altres. Pensem que el culpable del meu dolor és l’altre, el que ha provocat que jo estigui així perquè ell/ella m’ha fet... Pensem que distanciant-me enfadant-me tot canviarà. Pensem que jo soc millor que... i que jo tinc la raó. Pensem que, anant darrere dels altres, buscant la seva aprovació, la seva atenció, em farà sentir millor perquè algú em fa ser visible.
Ni una ni l’altra. Ni has d’anar darrere de ningú, ni has de competir i ser millor que ningú, ni has de manipular ni fer sentir culpable ningú. El que has de fer són les paus amb tu, desaferrar-te dels altres, prendre decisions per a la teva salut, no tenir expectatives en ningú i simplement viure fraternalment amb tu mateix i amb els altres, sense dramatitzar ni exagerar. Val la pena viure tranquil. Recorda que som tots el mateix: germans d’espècie. Sigues feliç en les teves relacions. Fes-ho per tu.
