La gimnasta prodigiosa

Quan érem petites, pensàvem que vivíem al cul del món. La posició dels adults oscil·lava entre un xovinisme de la varietat més engavanyadora i un ardent menyspreu pel provincianisme d’Ekaterinburg. La nostra finestra al gran món era un televisor en blanc i negre. Tenia dos canals. No s’hi podia veure gran cosa d’interès especial a banda dels programes de música i viatges, dibuixos animats, pel·lícules de detectius i els esports. Els esdeveniments esportius eren els nostres favorits, amb preferència especial pel patinatge sobre gel i la gimnàstica artística, els esports que feien les meves veïnes. 
Tant la gimnàstica com el patinatge artístic eren esports femenins, elegants i cruels, amb la necessitat de precisió absoluta i una altíssima probabilitat de trauma en cas d’un error. La meva cosina va deixar la gimnàstica després de trencar-se un parell de vèrtebres; a la meva amiga Tània, que va esdevenir entrenadora, mai no li va venir la regla, possiblement degut a les vitamines que li donaven de petita per millorar el rendiment, i no ha pogut tenir fills biològics, tot i que té dues filles adoptades. Deu ser bona entrenadora: des de sempre havia tingut la vocació d’ensenyar, i a falta d’altres alumnes intentava entrenar-me a mi, la més menuda de la colla, i m’escrivia missatges amenaçadors que no em parlaria mai més si jo no complia amb les seves instruccions. Jo, petit prodigi d’ironia aficionat a la lectura, li retornava les seves notes amb l’ortografia corregida i no li feia cas. La tele, però, la miràvem amb passió, fins i tot quan es tractava de les repeticions de les competicions antigues i dels documentals sobre les nostres esportistes preferides, algunes en actiu, d’altres, retirades. 
Entre les llegendes russes de gimnàstica artística, totes elles campiones olímpiques, destacaven els noms de Liudmila Turíxtxeva, per haver acabat l’exercici a les barres asimètriques a Londres uns segons abans del col·lapse de l’estructura de l’aparell, Olga Korbut, per haver donat el nom a tres elements gimnàstics de diversa dificultat, un d’ells actualment prohibit per ser massa perillós, Nel·li Kim, la primera gimnasta a rebre un 10 en un exercici de terra i rival de Nadia Comaneci, i moltes altres: una plèiade que començava amb Larissa Latínina, la guanyadora de 18 medalles olímpiques, rècord que va ostentar durant gairebé mig segle, i més endavant, seleccionadora de l’equip olímpic. 
Latínina és l’única dona en haver aconseguit guanyar nou medalles d’or en uns Jocs Olímpics, una personalitat destacada del món de l’esport i la política. Les seves medalles que més impressió em fan, però, són els cinc ors i un argent del Campionat del Món del 1958: quan les va guanyar estava embarassada de quatre mesos de la seva filla Tatiana. Ho havia amagat a tots, menys a la seva parella, per poder competir. La nena, en créixer, va esdevenir ballarina. Sempre deia que aquelles sis medalles les havien guanyat juntes.