Fa vint anys la meitat de la població mundial vivia en democràcia. Aquell percentatge s’ha reduït de manera preocupant els darrers deu anys.
L’any 2004 el 51% dels habitants del planeta vivien en països amb un sistema polític democràtic, mentre que el 49% estaven sotmesos a autocràcies. L’any 2024 aquests percentatges havien canviat substancialment. Només un 28% de la ciutadania mundial vivia en democràcia i el 72% ja es trobava sota autocràcies.
Així doncs només una minoria de la població mundial viu en un país en el qual es respecten les llibertats polítiques i civils fonamentals.
Ara fa vint-i-un anys la meitat de la població mundial va poder acudir a les urnes però d’aleshores ençà la democràcia ha entrat en declivi de manera preocupant.
L’institut suec V-Dem considera que “l’onada global d’autocratització” avança arreu del món. En el seu informe anyal, conegut l’estiu passat, s’assenyala que les autocràcies, que són ja noranta-una, superen a les democràcies, que són vuitanta-vuit, una clara regressió.
I aquests règims autoritaris i dictatorials governen el 72% de la població mundial.
La democràcia liberal ha esdevingut així el règim menys habitual amb només vint-i-nou països el 2024.
L’informe suec assenyala que l’any passat la degradació de la democràcia, particularment sensible a Europa de l’Est i a l’Àsia central i meridional, va impactar el 40% de la població mundial, en quaranta països.
Altres observatoris internacionals han arribat a la mateixa constatació.
L’índex democràtic The Economist Intelligence Unit (EIU), va assolir el seu nivell més baix des del 2006. L’informe anyal dona el següent resultat: 71 democràcies, de les quals 25 “plenes” (6,6% de la població) i 46 “que trontollen” (38,4% de la població) així com trenta-sis règim híbrids (15,7% de la població) i seixanta règims descaradament autoritaris (39,2%).
La Unió Europea no s’estalvia pas un toc d’atenció: la puntuació d’Alemanya, de Grècia i d’Itàlia baixa i França cau en la categoria de les democràcies que estan defallint, com Itàlia. Pel contrari Portugal, Estònia i la República Txeca agafen la direcció contrària i milloren.
Val a dir que tots els pilars de la democràcia trontollen: eleccions, pluralisme, llibertat d’expressió i de premsa, Estat de dret, independència de la justícia, lluita contra la corrupció...
L’organització no governamental Freedom House assenyala precisament que s’han constatat diverses escomeses de dirigents elegits contra les institucions a Índia, Sèrbia, Eslovàquia, Israel o Corea del Sud.
Els autors del Democracy Index deploren que el descrèdit de les democràcies representatives afavoreix els populismes.
Com deia la revista francesa Alternatives Économiques l’estiu passat, amb els Estats Units de Trump el balanç 2025 no serà pas millor que el del 2024. I aquest any 2026 no ha pas començat gens bé.
La política democràtica –la que anteposa l’interès general i el bé comú als interessos d’una part– està sacsejada per uns hiperlideratges addictes al risc, dels quals Donald Trump n’és el principal exponent.
Antoni Gutiérrez-Rubi ja ho va escriure fa vuit mesos a La Vanguardia: “Donald Trump es comporta com un ludòpata que fa de l’aposta –redoblada permanentment– una estratègia política. No preveu l’acord, només la victòria imperial encara que la seva obsessió (alimentada per un indissimulat desig de revenja) ignori o subestimi el risc que les seves decisions i les seves conseqüències puguin tenir per a milions de persones.”
No anem bé.
Andrea Rizzi, autor de l’assaig La era de la revancha, ho defineix així: “està marxa un procés de fortíssima erosió de la democràcia dels Estats Units, que també tindrà efectes negatius; perquè una democràcia malalta sempre redunda en resultats pitjors.”
La gran reculada.