El dia 10 de març del 2015 va ser un dia nefast per a BPA i, en conseqüència, per a tots els treballadors del Grup BPA. Un dia maleït. Unes declaracions del cap de Govern en què avisava que BPA seria intervinguda en van ser la causa. Unes declaracions que no oblidarem mai.

En aquell moment, però, tots vam creure que ens en sortiríem, lluitant com sempre havíem lluitat per fer gran aquesta “gran” empresa.

Varen passar uns quants dies i va arribar encara una notícia més colpidora. La detenció del nostre conseller delegat, Joan Pau Miquel. Un altre maleït dia. El dia 13 de març del 2015. I va arribar una altra data encara més maleïda. El dia 16 de març del 2015.

El dia en què ens vam assabentar que el conseller delegat, en Joan Pau, havia ingressat a la presó.

Si els dies anteriors no ens crèiem el que estava passant, aquesta notícia va ser com un terratrèmol. Des d’aquesta data no hem parat de pensar en la persona de Joan Pau Miquel i la seva família.

I rememorant i traslladant-nos enrere en el temps, recordem amb pena el que era BPA. Per a alguns, la majoria, una gran família dins una gran empresa on desenvolupaven la seva professió. Per a d’altres, una gran empresa on podien créixer com a professionals.

Era una empresa on tots compartíem un objectiu comú sota la direcció d’en Joan Pau Miquel.

Era una empresa on segur que hi havia coses que a alguns no agradaven. No es podia pas encertar en tot. Però sí que hi havia una línia marcada pel Joan Pau de forma molt clara: l’orientació a la persona. Que el negoci no s’havia de fer a les costelles dels treballadors, sinó amb la seva col·laboració.

Pensava, i estem segurs que ho segueix pensant, que BPA no podia créixer sense que creixessin els seus treballadors. Que BPA no podia arribar a bon port sense que els treballadors hi tinguessin la seva participació.

En Joan Pau pensava en el negoci, pensava en BPA, pensava i planificava per fer de BPA una gran empresa. Però mai no oblidava, com tampoc ho feien els accionistes veient que la política de la direcció general era l’encertada i la compartien de cor, que una empresa, que BPA, sense els seus col·laboradors no seria el que era.

A ell, a en Joan Pau, li hem d’agrair el grandiós esforç fet en el terreny de la formació. Uns col·laboradors, uns treballadors formats, deia, eren la garantia d’un excel·lent servei als nostres clients. La formació garantia la preparació per afrontar els reptes del mercat.

Fins ara hem parlat de la vessant professional del conseller delegat. Però en Joan Pau s’ocupava també de crear un entorn de treball en què comptessin altres aspectes de caràcter humà.

Per a ell, el principal capital de BPA érem els seus treballadors. Ell va ser l’impulsor i el creador de la primera Empresa Familiarment Responsable del país, una certificació (EFR) que reflectia el caràcter social de la direcció de BPA. Vam impulsar i refermar una empresa puntera en l’aplicació de mesures de conciliació familiar, en un entorn en què no n’existien exemples. Ser pioner en qüestions socials a Andorra pressuposa valentia, bonhomia i un esperit social associat a l’esperit empresarial. Ell va demostrar que és possible conjugar els negocis amb la vessant social.

I això era fruit del disseny d’un projecte ben estructurat per en Joan Pau.

¿I en quin punt ens trobem ara? De nosaltres no cal ni que en parlem. És prou patent. Han destruït no sols BPA com a negoci, sinó també centenars de somnis i projectes de futur personals. I amb els personals, han quedat en fum els projectes familiars.

Però volem parlar de la situació d’en Joan Pau. Tancat a la presó des de fa un any. ¿Sentenciat? No. En presó preventiva, que a tothom li sembla una cosa sense sentit. Un abús. Perquè hi ha altres mesures per assegurar la correcta administració de la justícia. A Andorra, un país que pretén mirar a Europa, estan aplicant la presó preventiva d’una manera més similar a països amb dictadures o considerats del tercer món que no pas a països en els quals Andorra es vol emmirallar.

I parlem del nostre conseller delegat, d’en Joan Pau, perquè és la persona que s’ha ocupat i preocupat dels treballadors de BPA, tant de la vessant professional com de la personal. Que fins i tot ha ajudat a molts en moments de malalties o d’altres problemes familiars. Que ha estat i és un referent professional i un referent humà.

Per tot plegat volem fer arribar aquest missatge als ciutadans. Perquè sàpiguen que li estem agraïts i que creiem que mereix un altre tracte. Un tracte més humà, com el que ell dispensava a tots els treballadors de BPA.

Esperem veure’l ben aviat entre nosaltres i que acabi aquesta angoixant situació que està patint. Tant ell com la seva família.

Joan Pau, gràcies per tots aquests anys, gràcies de part de la “gent BPA”. Seguim professant-te admiració i agraïment per tot el que has fet per nosaltres durant aquests anys. I estem convençuts que s’acabarà demostrant que tant tu com nosaltres som INNOCENTS. Que BPA és innocent!!