La guerra a Twitter

Quan l’any 2006 va aparèixer Twitter ningú sabia com evolucionaria, i donada de la mà amb els telèfons intel·ligents i amb el desenvolupament que han tingut  aquests darrers quinze anys, l’aplicació s’ha convertit en un món paral·lel amb tot el bo i dolent que les xarxes ofereixen; informació i desinformació, polèmiques i debats, bons i mals moments, i darrerament amb una tendència al melodramatisme i a l’exposició de desgràcies personals que no m’agrada gaire.
Més enllà d’això hi ha el vessant informatiu, en què pots accedir i llegir articles de mitjans que et poden semblar més o menys fidedignes. Durant la pandèmia el timeline s’omplia de retuits amb dades sospitoses, articles dels antivacuna, arguments tendenciosos que et feien dubtar dels polítics i moltes vegades de fonts sense contrastar. Les fake news s’apoderaven de la xarxa. Tot sovint calia fer la feixuga feina de separar el gra de la palla.
Ara, amb la guerra que ha esclatat als territoris del Donbass, està passant una cosa semblant; el timeline s’omple de vídeos d’enfrontaments i de comptes que fan un seguiment minut a minut de la guerra, com ja n’havien aparegut fa un parell d’anys al voltant de la pandèmia de Covid-19. I de l’evident “No a la guerra” que molts hem publicat, perquè no ens agraden els conflictes, armats o desarmats, hem passat a la polèmica que diu que hem d’aprofundir en el que ha originat la guerra perquè els russos no en són els únics culpables i s’intueix una manipulació per part dels EUA, que aparentment estan lluny i desvinculats, però potser no tant. Torneu-me a passar el garbell, si us plau.
Toca, doncs, tornar a escollir com volem informar-nos. Toca, de nou, triar arguments i defensar-los a la conversa del bar. O potser no cal; potser no cal tenir opinió de tot i voler semblar experts com uns tertulians de ràdio o de televisió qualsevol, repetint com lloros l’argument que ens ha semblat més coherent a la tertúlia de la nostra ràdio de confiança. 
I si ho hem de fer, informem-nos a través de diferents mitjans, internacionals i nacionals, propers i llunyans, per mirar de destriar un fil de veritat. De moment, Twitter ja m’ha ofert un gran ventall de fake news, fent passar per nous vídeos del 2014, tancs ucraïnesos per tancs russos i viceversa. No sé a qui li interessa desinformar, però a Twitter hi té l’eina perfecta.
Sigui com sigui, el meu timeline s’ha omplert de tancs i de soldats morts i de ciutats en runes i civils morts, d’històries personals, de pares deixant els fills fora de la ciutat i tornant-hi per incorporar-se al front, de discursos farcits de testosterona fets per dirigents egocèntrics a qui la gent dels territoris que utilitzen com a camps de batalla tant se’ls en dona.
No a cap guerra.