Aquests dies hem assistit a un linxament públic cap a un personatge que certament s’ho mereixia, però potser la pregunta que ens hauríem de fer no és si s’ho mereixia, sinó si s’ho mereix la societat en general o si aquesta és la manera de reprovar una actuació nefasta d’un personatge públic. En això dels linxaments hi ha molta hipocresia associada d’alguna gent, que s’apunta a la cacera generalitzada, sobretot quan la balança dels que linxen en relació amb els linxats es decanta definitivament cap a una majoria aclaparadora d’una determinada bondat autoproclamada. Si vivim en un Estat de dret, potser el canal hauria de ser la justícia que, encara que lenta, és l’eina de què disposem, o els òrgans de poder, si és el cas, dels quals formen part els personatges impresentables.
Destacaria els que primer es posicionen, quan encara la balança està més igualada, un posicionament que comporta un fet concret que pot ocasionar riscos, com és el cas de Borja Iglesias o les jugadores que no van anar al Mundial. Mentrestant, hipocresia dels que s’apunten a darrere per fer més sang i quan ja no arrisquen res perquè és el que toca, i també de les jugadores que sí que van anar al Mundial per no renunciar a la glòria esportiva i econòmica pròpia.
A més, caldria aturar-se i reflexionar sobre el fet que avui el linxament va cap algú que reprovem, però demà pot anar cap a nosaltres o cap a algú dels nostres, amb l’amplificació de les noves tecnologies, que ben usades són una eina fantàstica, però que amb un mal ús poden ocasionar excessos innecessaris.
