El Genji Monogatari, que traduiríem amb el títol d’aquest article, és considerada la primera novel·la japonesa. Fou escrita vora l’any 1000, la qual cosa l’habilita, pel seu estil avançat i el desplegament de personatges, a considerar-la la primera novel·la més o menys moderna, per dir-ho d’alguna manera, el tipus de novel·la que coneixem. Fins aquí els mèrits més o menys coneguts del Genji. 
Una altra dada destacable és que aquesta novel·la de més de mil cinc-centes pàgines és obra d’una escriptora, Murasaki Shikibu, coneguda pel Genji i per un diari on retrata la vida de la cort del Japó Heian, període que coincideix en dates amb el regne franc de Carlemany i descendents aquí a Europa. La cort de Heian destacà pel refinament, la jerarquia, la poligàmia de la noblesa, el festeig i el prestigi de les arts en la vida quotidiana. Així, qualsevol que llegeixi aquesta novel·la descobrirà com els personatges es comuniquen sovint mitjançant poemes curts on posen els seus sentiments respecte l’altre. Els acompanyen, en ocasions, per instruments musicals –el llaüt, la flauta, el koto (una mena d’arpa).
Qui dona nom a la novel·la és el seu protagonista, en Genji, descendent en part de la noblesa de Heian però fora de la família imperial que, tot i així, brilla per sobre de la resta de joves i farà carrera a la cort. Es tracta de la seva vida i la de la seva descendència, sempre en dualitat amb els seus contemporanis i amics íntims lligats a la família imperial. Amants, fills, familiars i subordinats: aquesta és la matèria de l’obra. La mà que la modela, però, és la concepció poètica del món Heian. La lírica, les flors, els arbres i els jardins, així com les estacions, la música, i els rituals religiosos, la roba i els seus codis intrínsecs. El conjunt és un univers únic d’on la seva autora se’n retira per donar-li’n vida. 
Les pàgines del Genji contenen un món aliè i alhora familiar. Com a precedent de la novel·la moderna se’ns parla de les passions entre personatges i de l’entrellat de la vida quotidiana. Això es fa en un context allunyat en el temps i en l’espai, una societat fortament patriarcal vista per una autora, una autora que paradoxalment ho fou perquè eren les dones, sovint les dames de companyia cultivades, les que podien arribar a escriure amb la llibertat de la intimitat, tot i que l’obra circulà. D’aquesta època és també cèlebre el Llibre del coixí, de Sei Shonagon, escriptura de diari i crònica íntima que va circular alhora que el Genji i de la qual tinc pendent la seva lectura. Sei Shonagon fou rival de Murasaki Shikibu. Tot i això, mentre de la primera en coneixem el diari, de la segona, diari i novel·la. És el salt a la ficció el veritable moviment inèdit de Murasaki Shikibu.