Estem quedant a la cua d’Europa. Potser no ens fa vergonya. Potser ho podem explotar com una “especificitat”, un element “diferencial”. En tot cas, el fet que l’avortament segueixi estant penalitzat a Andorra ens situa no pas en el futur sinó en el més obscur passat. Fa més de vint anys, la cantant irlandesa Sinead O’Connor va trencar una foto del Papa durant un programa televisiu per denunciar els casos de pederàstia que havien tacat l’església catòlica. Per aquest fet va ser condemnada a l’ostracisme, i la seva carrera es va enfonsar. Ara, Irlanda ha avançat cap a la legalització de l’avortament. I també ara s’ha recordat O’Connor estripant aquella foto i ha passat a ser reconeguda com una persona avançada als seus temps. Fa poques setmanes, unes activistes cremaven una foto del bisbe a la festa major de la Seu d’Urgell per denunciar el seu vet a la despenalització de l’avortament i en solidaritat amb la llibertat i els drets de les dones andorranes. L’acció ha rebut una allau de crítiques i condemnes. Qui sap, però, si en un futur aquelles activistes també seran recordades com unes avançades al seu temps. Perquè la història va en direcció contrària a la que ens volen fer viatjar. Irlanda i tard o d’hora Argentina, amb unes movilitzacions massives que han marcat un abans i un després. Volem ser doncs un país d’Europa o volem alinear-nos amb aquells que juguen a la segona o tercera divisió? Haurem de fer passos endavant cap els drets humans, el benestar de les persones, la felicitat i allunyar-nos de la hipocresia? Quins són realment els valors sobre els quals es fonamenta la nostra societat?
