Diari digital d'Andorra Bondia

L'opinió de...

imatge de Tribuna

Tribuna

 

 

La humanitat de la justícia

Autor: Marta Poujarniscle Guix


Humanitat i justícia són dos conceptes que des del meu punt de vista no haurien de ser incompatibles. La detenció del Joan Pau m’ha fet descobrir un món totalment desconegut per a mi, i realment, que lluny estan justícia i humanitat!!

El passat 5 d’octubre, el batlle instructor va decidir tancar la causa per la qual el Joan Pau està en presó preventiva i passar el sumari al Tribunal de Corts. Ho ha decidit fer sense donar resposta a cap de les proves sol·licitades pels advocats dels 24 processats. No sé si és una pràctica habitual, però en tot cas el sentit comú fa pensar que aquesta actuació va en detriment dels que es volen defensar. Si no ho tinc mal entès, el batlle instructor hauria d’investigar de forma neutra el cas. És a dir, que no s’hauria de posicionar en benefici de cap de les parts, senzillament hauria d’exposar els fets i les circumstàncies, tant adverses com favorables, perquè el tribunal que en el seu moment hagi de jutjar pugui valorar i dictar sentència.

Quan el batlle instructor passa el cas al Tribunal de Corts, en el cas de delictes majors, aquest pot continuar retenint la persona que està en presó preventiva durant dotze mesos més. És el temps que marca la llei perquè el tribunal pugui preparar la vista i fixi la data per celebrar-la. Si el batlle no hagués passat el cas al tribunal, hauria estat obligat a deixar en llibertat el Joan Pau a mitjans de novembre, ja que s’haurien esgotat els vint mesos màxims de presó preventiva que marca la llei. Tenint en compte la quantitat d’incidents i de proves que s’han sol·licitat, entenc que els advocats dels processats veuen una instrucció inacabada per poder afrontar una fase amb totes les garanties per a un judici just. Al meu parer, doncs, l’únic motiu que veig perquè el batlle hagi decidit tancar el sumari de forma precipitada és poder mantenir el Joan Pau en presó preventiva, qüestió que va en detriment dels altres processats ja que si no hagués estat el Joan Pau en presó segurament s’hagués donat compliment a les proves sol·licitades per les defenses.

A aquestes alçades, l’única motivació que poden utilitzar per mantenir el Joan Pau en preventiva és el risc de fugida. L’Estat ha de tenir i té mesures alternatives per evitar aquest risc, com és el control monitoritzat mitjançant sistemes de vigilància electrònica. Però sembla que aquestes mesures alternatives no interessen per al cas del Joan Pau: no són ni prou exemplaritzants ni prou castigadores! Passar una causa al tribunal amb pres sempre fa més sensació de culpabilitat de la persona que s’ha de jutjar, ¿oi? Volen criminalitzar tot el que envolta BPA. Estant el Joan Pau fora i amb un aute de processament agafat amb pinces, no es donaria gaire credibilitat a tot plegat. Tenir la foto del Joan Pau emmanillat a la vista dóna la importància requerida a les seves actuacions!! En teoria, les dimensions del nostre país, les dues fronteres clarament controlades, on tot suposadament és més proper i les relacions entre tothom més accessibles, haurien de fer més factible aplicar aquestes mesures menys gravoses. Som un país de menys de 80.000 persones, no estem en una ciutat de milions d’habitants on les persones poden desaparèixer. De fet, el mateix copríncep episcopal, en un article el passat 10 d’octubre, deia: “També el nostre interès s’ha de fixar en el sistema penal que tenim. En comptes de la revenja, del mer enduriment de penes, de la punició, cerquem inventar noves mesures perquè la prevenció social, el tractament, la reinserció, els drets humans i la reconciliació siguin el nord i guia del mateix sistema penitenciari.”

Una altra pregunta que em plantejo és per què el Joan Pau és l’únic que està en situació de presó provisional. No és que cregui que hi hauria d’haver ningú més, que no se’m mal interpreti! Ben al contrari, personalment crec fermament en la innocència dels 24 processats! El que sí que em demano és que amb el perfil del Joan Pau, que té com a únic passaport l’andorrà (i això no ho dic perquè el passaport andorrà justifiqui la impunitat davant la justícia, encara que en alguns casos semblaria que és així; ho dic perquè voler fugir amb passaport andorrà no semblaria una opció recomanable) i tota la família vivint a Andorra, és curiós que sigui l’únic que pugui eludir l’acció de la justícia i que això ho esgrimeixin com a argument de pes per mantenir-lo privat de llibertat!!

Sovint, les persones que segueixen la situació personal del Joan Pau i s’interessen per ell arriben a la conclusió que és un pres polític!! Ho sigui o no, la realitat és que els seus tres fills no poden gaudir del seu pare des del 13 de març del 2015. L’anem a visitar en una sala petita amb les parets pintades de groc, una taula grisa i cinc cadires. L’únic rastre d’humanitat és l’amabilitat de les persones que custodien el centre. Moltes vegades, quan aconseguim el clima idoni per estar tots a gust és quan ja s’ha acabat el temps. I aleshores és quan ve la separació, l’adéu, l’abraçada i aquella porta infranquejable que es tanca entre ell i nosaltres. Aquella porta que tanca el dret d’uns fills de ser educats pel seu pare!! ¿Qui pot desitjar aquesta situació sense haver demostrat la culpabilitat del Joan Pau o de qualsevol altra persona a qui se li presumeixi la presumpció d’innocència? ¿En algun moment hem tingut el dubte raonable que s’està retenint una persona innocent? ¿Podem tenir la certesa que no estem sent pressionats o manipulats per ningú? ¿Tenim la consciència tranquil·la?

Voltaire, en el seu llibre Zadig, que va escriure el 1747, deia: “Il vaut mieux hasarder de sauver un coupable que de condamner un innocent.” La innocència només queda destruïda per una sentència en ferm en un judici amb totes les garanties per als processats. La majoria de les vegades que s’ordena la presó provisional és amb l’objectiu de calmar una irritació social provocada mediàticament. Quan defensem el principi de la presumpció d’innocència estem defensant tota la societat, l’Estat de dret, el respecte dels drets humans i el dret a la LLIBERTAT!!

Compartir via

Comentaris: 2

Comentaris

Entenc la crida de justicia que es demana. Es clar , que la justicia es per tothom i que es veu clarament que en aquest cas s'está actuant de manera excesiva. No es compleix la presumpció d' innocència i aixó es greu per ell i per quansèvol que es pugui trobar en aquesta situció d' indefensió. PROU politica i que la justicia actui amb valentia i sense pressions, en aquest cas i sempre ,amb humanitat ,al aplicar la llei per a tothom.

Vergonyós per a qualsevol país o qualsevol judicatura de qualsevol país, haver de llegir un article com aquest.
Tots sabem que hi ha altres mitjans per assegurar que un encausat no defugi la justícia. I quan no s'apliquen, podem parlar de crueltat?. Podem parlar de venjança? De política? De què va això?
I quan hi ha uns advocats que demanen un seguit de proves per a preservar el dret a la defensa del seus clients, i es deneguen, de qué estem parlant?
La presumpció d'innocència és de vital trascendència en tota societat que vulgui fer valer els drets humans.
I qui defensa aquest dret, en realitat, està defensant TOTA la societat en conjunt. Està defensant directament els drets de la resta de ciutadans. I per desgràcia, pagant un preu molt alt moltes vegades.
On queda la presumpció d'innocència en el cas d'en Joan Pau?
On queda el dret a la defensa en el cas dels encausats de BPA?
Potser és que tot depèn a quin costat estàs?
Doncs resulta que la vida acostuma a traslladar-te de costat moltes vegades. Paga la pena recordar-ho i tenir-ho molt present.
Però quan impera la justícia, l'equitat, el respecte als drets humans, llavors no hi ha diferències entre un costat i l'altre. I a Andorra, que impera?

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Formulari de contacte