“Enfortiment de les mesures integradores a fi de facilitar el sentiment de pertinença i d’identitat al país.” Aquest és el títol d’una de les ponències que va aprovar Demòcrates per Andorra en el congrés que van celebrar dissabte passat. El títol és molt engrescador, però quan començo a llegir la decepció és enorme. Més enllà que la qüestió es ventila amb un foli i mig, sobta que no es faci cap reflexió al voltant de la identitat andorrana i que aquesta sigui utilitzada com un instrument per suposadament integrar els nouvinguts. Es refereixen a conceptes abstractes com “sentiment de pertinença a Andorra”, “noció d’andorranitat”, “mecanismes d’andorranització”, sense fer-ne cap descripció. Què és la identitat andorrana? Què vol dir ser andorrà? El passaport?, la llengua?, la cultura?, les tradicions?, la política?, les dimensions geogràfiques?, el paisatge?, la seva gent?, el sentiment de pertinença?, els valors?... Estaria bé que en aquesta ponència s’hagués fet aquest exercici. En canvi renyen els periodistes que, com jo, “arriben de fora, sovint de Catalunya, i traspassen els seus referents a Andorra amb una visió de la realitat andorrana construïda a partir de paràmetres que pertanyen a una altra realitat”. És curiós que aquestes conclusions surtin d’un partit que està situant en llocs estratègics del Govern i d’organismes públics persones espanyoles o que té membres que es tornen bojos amb les victòries del Barça, el Madrid o la roja i no saben ni en quina categoria juga l’FC Andorra. Deuen ser excepcions admeses en el concepte d’identitat andorrana de DA...
