Entre les que coses que ens ha portat el confinament arran de la pandèmia de la Covid-19 hi ha un increment preocupant dels casos de violència masclista. Més dones s’han adreçat al servei especialitzat o a la policia i les situacions tractades durant aquest període han estat més greus, més al límit. Veient el bombardeig mediàtic aparegut arreu davant d’aquesta ignominiosa realitat, el Govern va activar just a l’inici de la crisi un número de WhatsApp per facilitar l’accés de les víctimes de violència de gènere al servei integral (sigui dit de passada, una acció que no va anar acompanyada de cap missatge dels responsables polítics als agressors advertint-los que a la nostra societat no hi cap la manca de respecte i encara menys les agressions cap a les persones). Formalment, els ministres que cada dia apareixien a la tele van complir l’expedient amb relació al que ells solen anomenar “aquesta xacra”. Les xarxes socials del Govern, d’altres institucions i cossos especials i principalment les associacions feministes es van fer ressò de la iniciativa. Però, si soc una dona maltractada, a banda d’un número necessito també saber a quins recursos podré accedir, quina protecció tindré com a víctima. I si vostès consulten encara avui la pàgina web del Govern, veuran com la lluita contra la violència vers les dones no ocupa un lloc prioritari. Haurem de fer més d’un clic per saber que hi ha un equip de professionals dedicat a atendre’m. I haurem de regirar i regirar fins a descobrir, fent un scroll fins al final de la pàgina, què fa l’executiu en matèria d’igualtat. Potser és molt. Però allà baix no llueix.