La importància d’opinar

En un país petit com el nostre no sempre és fàcil opinar per escrit públicament. Ja sabem que les paraules volen però els escrits romanen, i mullar-se sobre una qüestió implica posicionar-se de vegades en perjudici de la idea o de l’acció d’altri. No és un problema de manca de llibertat d’expressió, és simplement que en una societat petita (on pot imperar el tòpic que tothom es coneix), una opinió positiva o negativa pot tenir implicacions que vagin més enllà d’allò que es diu. És la part negativa de ser relativament pocs en comparació amb altres llocs, però també és cert que, al mateix temps, una opinió expressada públicament pot arribar molt més ràpidament a orelles de qui toca a Andorra que a qualsevol altre indret. 
Expressar les pròpies idees públicament és important en molts sentits, entre els quals per tenir una democràcia sana. Els escrits d’opinió als mitjans de comunicació acostumen a ser un lloc idoni en el qual la societat exposa el seu plantejament sobre tal cosa o tal altra i, fonamentalment, on pot fer un seguiment crític de l’activitat política del país. On, si no és en aquests espais, es pot debatre sobre com un mateix veu la seva realitat? A penes tenim tertúlies sobre la política en mitjans de comunicació i gairebé de manera exclusiva les columnes d’opinió s’han convertit en un àmbit on la gent pot expressar-se.
Hi ha qui diu que parlar i opinar públicament a Andorra és un risc si un no vol sortir-hi perdent. Dèiem al principi que no és fàcil opinar en una societat petita per les coneixences i la proximitat, però crec que a casa nostra un pot dir-hi la seva sense que això impliqui el risc de ser assenyalat o de perdre la feina, com he sentit dir algunes vegades crec que sense fonament. Que allò que diguis no li agradarà a tothom és una evidència, però quan un s’expressa ho fa per les seves idees i conviccions, i si només busca l’aplaudiment de la graderia és que possiblement no es mulla prou.
És per això que cal servar aquestes àgores públiques, aquestes places del poble on la gent diu lliurement el que pensa i comparteix opinions i idees. No són gaires els llocs en els quals es pot fer i, com dèiem, tenint en compte que a la premsa audiovisual pràcticament no hi ha espais de debat i de seguiment polític més enllà del de caràcter informatiu. Algú potser dirà que hi ha poca massa crítica per dedicar temps a programes d’aquestes característiques, però jo crec que no i, a més, això podria millorar el coneixement sobre la realitat del país. Sovint hom sent la gent parlar de tal decisió que ha pres el govern català, l’espanyol o el francès pel bombardeig informatiu que hi ha a internet i a les xarxes, però de vegades costa trobar gent informada amb coneixement de causa sobre la nostra activitat política. És cert que en un món global tot ens afecta, però també ho és que el primer que ens afecta és allò que es decideix al Consell General, i d’això no tothom n’està pendent per desgràcia. 
Ara bé, no sempre han d’opinar ni escriure els mateixos, ni fer-ho sempre en els mateixos mitjans. Cal que les veus es renovin, que noves idees arribin a la palestra. Fa gairebé sis anys que mensualment escric al BonDia parlant de temes ben diversos, posant l’accent potser en qüestions més de l’àmbit cultural.
Amb aquest són seixanta-vuit mesos seguits parlant a la Plaça del Poble i ha arribat el moment de fer un punt i a part. Agraeixo l’oportunitat que va donar-me el BonDia a finals del 2017 i desitjo que aquest espai d’opinió continuï mantenint l’esperit crític que molts lectors hi trobem cada dia, quelcom fonamental si volem que el nostre sigui un país viu i divers amb plantejaments diferents que a la pràctica busquen, encara que sigui amb perspectives diferents, el bé comú. Llarga vida als articles d’opinió i a reveure!