En uns moments en què tots ens queixem de la desinformació, s’agrairia que la informació de les institucions no fos una mena de joc de pistes o gimcana o com es prefereixi etiquetar. I és que darrerament ens hem trobat amb dos casos que criden especialment l’atenció, almenys a menda lerenda. Un és el del comunicat de les detencions policials de la setmana en el qual es titulava per una taxa d’alcoholèmia i no era fins al quart paràgraf de la nota que s’informava de l’arrest d’un turista al Pas que tenia rèpliques d’armes coincidint amb la visita del copríncep francès, Emmanuel Macron. L’altre cas és el del comunicat de Govern sobre la visita institucional de la ministra de Salut a les obres del futur centre de salut mental de la Seu que atendrà majoritàriament pacients andorrans, un detall sobre el qual es deia que Andorra tindrà algunes places, que ja se sabia, sense detallar l’envergadura de la cosa, diguem-ne, quant al nombre d’aquestes places. En aquesta ocasió, com que vam acudir a la convocatòria, ens vam poder assabentar in situ i de primera mà de tot plegat. En ambdós casos no es posa en qüestió la tasca de qui transmet la informació, que és merament el missatger.
Deixeu-me que plori una mica, encara que hagi de venir plorada de casa. Si ja és prou complicat normalment arribar a saber qui fa què, quan, on, per què i com, almenys s’ha de dir que no se’ns posa gens fàcil accedir a la informació completa. I no només em refereixo a la del Govern, també es fa difícil obtenir la relacionada amb entitats, tot i que la majoria tenen ja als seus webs la pestanya ‘transparència’. En fi, que ja he fet la trapelleria, com diria el Jaumet. I ara a una altra cosa.
