Diuen que el salari mitjà puja i puja mes rere mes, i fins i tot ens hem de creure que els últims anys s’ha enfilat molt per sobre del que ho ha fet l’IPC. Aquest argument s’acompanya del recordatori que el salari mínim interprofessional ja fa uns quants anys que s’incrementa amb el doble de l’IPC amb l’objectiu de situar-lo en el 60% del salari mitjà, tal com recomanen les institucions europees. I amb aquestes explicacions es desestima establir l’obligatorietat per llei d’actualitzar tots els salaris com a mínim segons l’increment del cost de la vida.
Ara bé, aquest salari mitjà és fals i injust. Jo ja em crec que les xifres diguin que puja més que l’IPC, però és que els mateixos responsables d’aquestes estadístiques ens estan dient que no és real, ja que no es desglossen les hores extra o les quitances, per exemple, sinó que, grosso modo, se sumen totes les retribucions i es divideixen pel nombre de treballadors. Aquesta dada no es pot considerar un salari mitjà, perquè inclou retribucions per conceptes que van més enllà de la jornada laboral. No sabem què es cobra de mitjana per 40 hores setmanals, i tenint en compte els conceptes que s’inclouen en el càlcul actual, m’atreviria a dir que el salari mitjà real és força inferior al que diuen les estadístiques, i que el seu increment és inferior a l’IPC.
Explicat això, aquest salari mitjà és encara més injust. Serveix per determinar el nivell de cotització a la CASS dels treballadors autònoms, i fa que aquests hagin de pagar més any rere any perquè representa que el salari mitjà creix, però és un creixement fals, que no s’ajusta a la realitat.
A veure si podem aconseguir que el 2026 es calculi el salari mitjà de veritat i s’arreglen totes les injustícies que se’n deriven.
