Diari digital d'Andorra Bondia

L'opinió de...

imatge de Miquel Huguet

Miquel Huguet

Empresari, emprenedor i inversor

 

 

La innovació rau en les persones




El paradigma econòmic i social ha canviat. No fa gaire, posem que encara a finals del segle XX, era relativament fàcil trobar un lloc de feina amb un títol universitari a la butxaca, i si aquest títol es complementava amb uns estudis de postgrau, les perspectives de millorar el salari eren ben fundades. Això ha canviat i avui som perfectament conscients de la depreciació laboral dels estudis universitaris: no costa gaire trobar enginyers fent de cambrers, i llicenciats amb un currículum acadèmic brillant encadenant feines precàries.
Anys enrere teníem tres opcions per trobar feina:
-qualificació alta, amb grans possibilitats de desenvolupament personal i salarial;
-qualificació mitjana, amb possibilitats raonables de promoció professional i també d’un bon salari a curt termini;
-cap qualificació, que el mercat laboral absorbia per la ingent necessitat de llocs de treball.
El mercat assumia treballadors que hi ingressaven per qualsevol d’aquestes tres vies perquè hi havia feina per a tothom, cadascú en el posicionament que tenia. El que passa avui és que hem arribat a la saturació laboral; tot el que fa tan sols uns decennis s’havia de construir ja està construït, i el cert és que sobra gent, no hi ha prou llocs de treball per absorbir la ingent massa laboral que la societat genera.
Això no vol dir que sobrin treballadors; el que vol dir és que el model ha canviat i, amb el model, també han canviat les formes d’accés al mercat laboral i els seus condicionaments.
D’una banda, les persones tenim un gen que ens fa poc inclinats al canvi: si la societat m’oferia no fa gaire un lloc de treball que satisfeia la qualificació que havia escollit, com és possible que amb la mateixa qualificació ara ja no trobi feina? No assimilem els canvis i ens entossudim a buscar feines que el mercat oferia anys enrere… però que ja no ofereix.
D’altra banda, la competitivitat era el que prevalia en la majoria de les empreses del segle XX. I la competència no és altra cosa que fer el mateix que fan els altres però millor: més barat, més ràpid, més gran, més petit…). Però aquest model també ha caducat: tot el que era millorable ja ho hem millorat.
El que avui marca la diferència entre dues empreses és el grau d’adaptació al canvi de model econòmic i social. I la capacitat d’innovació, que és la capacitat de crear models de negoci que generin valor afegit que siguin difícilment comparables amb els models ja existents. I això acaba repercutint en les persones per l’anomenat efecte cascada.
Les persones que tinguin la capacitat que tenen les empreses d’evolucionar davant del canvi i generar per elles mateixes valor afegit, d’assumir aquest gen innovador i que no es limitin a replicar models de treball ja caducs són les que tindran el futur a les seves mans.
Lamentablement, les universitats, que són les responsables de la formació i la qualificació dels estudiants, s’han convertit en ens mastodòntics, immensament lents i incapaços d’adaptar-se als canvis que necessita la formació dels seus alumnes. Les causes de tot això són bàsicament la llunyania de les estructures jeràrquiques universitàries de les necessitats reals de la formació. Un exemple: la majoria de les universitats públiques europees només imparteixen l’assignatura d’emprenedoria a l’últim curs d’Econòmiques, i a sobre acostuma a ser optativa.
Així que ens trobem davant d’un canvi de model social i econòmic que ha desestructurat el model formatiu i també l’accés al mercat laboral de milers, de centenars de milers, de milions de persones.
L’autoocupació, l’anomenat outsourcing –feines qualificades fora de l’empresa– i l’emprenedoria semblen els únics camins per resoldre l’angoixant problema que l’accés al mercat laboral planteja en la societat actual.
Les administracions, obsessionades a mantenir l’estatus al marge de la realitat social, i les universitats, que no entenen que la formació en intel·ligència emocional serà ben aviat més efectiva que la formació reglada convencional, són paradoxalment els elements que més dificultaran l’accés al mercat de treball en els temps que vindran.
Les noves societats ja no generen jerarquies de dalt a baix; creen organitzacions àgils i transparents, tracten d’obrir nous mercats abans que competir en els tradicionals, insisteixen més en els projectes i en les persones que no en les funcions i l’organització, estimulen la confiança en el treballador abans de fiar-ho tot al control, creuen abans en les xarxes i en les relacions que en l’establishment i en la jerarquia. Tot això és nou, i la majoria no estem preparats per a les novetats.
Les universitat i les institucions continuen immòbils, despistades. No saben què fer; el paradigma també ha canviat per a elles. El repte són les persones, la nostra capacitat per desterrar models caducs i adaptar-nos a la nova situació. Només l’emprenedoria, la nostra capacitat per innovar, i la convicció que el treball i el treballador convencional ja no tornaran mai més pot fer-nos de nou propietaris del nostre destí i preparar-nos per a la reconquesta de l’estat del benestar.

Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Envian'ns un correu electrònic