Si Toni Martí estava preocupat per l’escàndol de les seves factures com a cònsol a temps parcial alhora que arquitecte de referència a la parròquia d’Escaldes-Engordany; si Jordi Cinca s’amagava sota una pedra pel fet d’estar al punt de mira d’autoritats internacionals pels papers que evidenciarien la seva relació financera amb Charles Taylor, un sanguinari criminal condemnat pel Tribunal de la Haia a 50 anys de presó per crims de guerra i contra la humanitat, ara tenen un altre motiu per estar més que preocupats. Finalment, la instrucció de la batlle Canòlic Mingorance no legitimaria la resolució de BPA ni la destrucció dels centenars de milions d’euros dels diners d’estalviadors, d’accionistes i de treballadors, ni la destrucció de les accions preferents ni el corralito dels diners dels clients de BPA, que encara dura i que també segueix viu en forma de bloqueig de la renda variable i dels dòlars al Vall Banc de JC Flowers.

La batlle Canòlic Mingorance ha tancat per segona vegada la instrucció del cas BPA després que el Tribunal de Corts li fes veure les mancances del seu primer tancament de la instrucció. Aquest segon tancament de la instrucció evidencia els punts següents:

-La instrucció no hauria demostrat que a BPA existís una estructura de blanqueig formada per un teixit de gestors que cobraven per fer operacions de blanqueig de diner provinent del crim organitzat i del terrorisme, com apuntava erròniament la nota del FinCEN i com van repetir les nostres autoritats.

-Després de quasi dos anys d’instrucció, de centenars de milers d’hores de feina d’auditors i juristes a BPA i de 35.000 folis i 90 toms redactats per la nostra justícia, no ha aparegut cap altre cas que els quatre ja judicialitzats i que mencionava la nota del FinCEN. Uns casos no legitimen de cap manera el procés de resolució d’un banc. Revisem les conclusions de la instrucció per a aquests quatre casos:

1. Cas anomenat a Espanya com a cas Emperador, relatiu a les activitats del senyor Gao Ping amb la cooperació del senyor Pallardó. Es tracta del clàssic cas d’elusió fiscal de distribuïdors de productes xinesos. L’operativa és coneguda per totes les autoritats fiscals d’Europa i consisteix a enviar contenidors de mercaderia de la Xina a Europa amb factures per un import que oscil·la entre el 10% i el 25% del cost real dels productes. D’aquesta manera el contenidor paga menys impostos a la duana i menys IVA a la importació. Aquesta operativa permetia reduir tota la imposició indirecta al llarg de la xarxa de distribució dins d’Espanya i facilitava que la majoria de les vendes de les botigues xineses d’aquesta xarxa de distribució fossin sense IVA. Aquest “model de negoci” requereix que es pugui transferir diner fiscalment negre a la Xina. L’operativa que feia BPA eren compensacions per portar el diner fiscalment negre a Andorra (com feien altres institucions i com l’INAF permetia) i seguidament transferències de diner fiscalment negre a la Xina per pagar la mercaderia. Unes operatives fetes en un temps que a Andorra no existia el delicte fiscal i una part de la nostra economia es fonamentava a facilitar l’elusió fiscal.

La instrucció reconeix que BPA va fer una diligència reforçada i als arxius tenia còpies de les factures de l’operativa de l’empresa de distribució xinesa que justificaven aquest trànsit de diners com a mera elusió fiscal. Per molt que la premsa oficialista ho vulgui decorar traient de context les operacions de compensació o utilitzant sonores paraules com el “búnquer” de BPA, o si el senyor Pallardó podia o deixava de poder operar les 24 hores del dia, el diner era diner fiscalment negre. La instrucció no hauria demostrat que fos diner del narcotràfic, de tràfic de persones o de terrorisme com es pretenia inicialment.

Evidentment, aquesta operativa incomplia la normativa fiscal espanyola, però no l’andorrana, i no tenia res a veure amb blanqueig de diners del crim organitzat ni del terrorisme. Un cas Emperador que ha quedat en no res a Espanya i que era objecte d’investigació judicial abans de la nota del FinCEN.

2. Cas anomenat Petrov, relatiu a unes transferències de dos ciutadans russos, un d’ells vinculat a un important negoci de manteniment d’infraestructures d’energia. Aquest era un cas prèviament judicialitzat i la instrucció evidenciaria que des del 2008 no es van fer més transferències i que els diners van arribar a BPA mitjançant transferències de bancs europeus que no han tingut cap problema i d’un altre banc andorrà que tampoc ha tingut cap problema. Per tant la instrucció evidenciaria que a BPA no s’hauria fet cap operativa de blanqueig de diner criminal ni terrorista.

3. Cas de Petrolis de Veneçuela. Cal recordar que les autoritats andorranes van bloquejar durant dos anys aquest compte i que finalment les autoritats judicials van considerar que no hi havia base per seguir-lo bloquejant i van permetre que el titular transferís una gran part del saldo a un banc de Suïssa que no ha tingut cap problema amb aquests diners. Un cas prèviament estudiat per les autoritats andorranes i a què l’actual instrucció no hauria aportat nous elements.

4. Cas Sinaloa. Un cas que la instrucció deixa una mica apartat però que hauria obert un front judicial amb dues persones de Mèxic: un empresari de Sinaloa que finalment no tindria cap activitat criminal ni cap relació amb el càrtel que porta el nom de la regió i un advocat mexicà que ni viu a Sinaloa i que ha posat el crit al cel per les acusacions fetes des d’Andorra. Un potent advocat que hauria iniciat greus accions judicials contra les nostres autoritats. En tot cas, la instrucció no aportaria cap prova de l’existència d’una xarxa a BPA per blanquejar diner provinent d’activitats criminals de l’anomenat càrtel de Sinaloa.

El resultat de la instrucció evidencia la precipitació, l’exageració, la incompetència o les ganes de culpabilitzar BPA per part de les nostres autoritats. Recordem que la nota del FinCEN estava oberta a comentaris. Recordem que les autoritats americanes van veure tan clar que s’havien equivocat que no van concloure i van retirar la nota en un temps rècord. Esdevé evident que la intervenció va ser una exageració, una manca de capacitats o una voluntat de fer mal. Esdevé evident que l’informe de l’INAF sobre la inviabilitat de BPA va ser una exageració, suposant que realment existeixi aquest informe degudament signat. Esdevé evident que, en el pitjor dels casos, amb una simple reestructuració de BPA es podia reprendre l’activitat sense amargar la vida a desenes de milers de persones i sense causar centenars de milions d’euros de danys i perjudicis.

Per molt que la premsa oficialista d’Andorra vulgui criminalitzar els empleats de BPA, la realitat és que no feien res que altres bancs d’Andorra no fessin, i no feien res que estigués penat per la nostra legislació, que resulta ser molt diferent de l’espanyola. Es giren temps molt complicats per al tàndem Martí-Cinca. Per molt que vulguin donar les culpes a l’INAF i a l’AREB, tots sabem qui ha mogut els fils de tot el que ha passat a Andorra.

Es giren temps molt complicats per a les finances de l’Estat andorrà donades les brutals destruccions de riquesa produïdes, que la instrucció del cas BPA no legitimaria de cap manera.