La investigadora de l'incomprensible

Se’m fa estrany pensar que no recordo quants cops s’ha acabat el meu món. La foscor més impenetrable i recent és la de la guerra. No la comparo amb res; tots els desastres anteriors es van quedar petits i insignificants. En totes les desgràcies d’abans hi havia una llum, una esperança. Avui, no sé quina seria. La pau queda lluny, i la reconstrucció dels vells lligams mai no s’ha vist més improbable. I tanmateix... no és pas el primer cop que sento la impotència total que t’envaeix quan tot allò que ja semblava fràgil es trenca i et deixa al mig d’un no-res, amb les mans buides i sense camí. 

A l’edat de catorze, quinze, setze anys, vaig viure la bancarrota i desaparició del país on havien nascut i crescut tres generacions de la meva família. De cop, se’ns va comunicar que tot el que havíem après com a cert, la unitat del poble, la rectitud dels seus governants, la vigència dels ideals d’igualtat, llibertat i fraternitat, es proclamava mentida i engany. Començaven els fabulosos anys noranta. Els anys del pillatge de les estructures estatals desmuntades, de la màfia, del dèficit de carn, formatge i sucre, dels pidolaires, prostitutes i drogoaddictes que inundaven els carrers. Suïcidis, depressions, qualsevol forma d’inestabilitat mental. La nova religiositat.

La dissolució de la Unió Soviètica va coincidir amb l’agudització de l’interès a tota mena d’experiències paranormals. Van ser aquells els anys quan Natalia Bekhtereva (1924-2008), autora de diversos treballs en el camp de neurociència, acadèmica de l’Acadèmia Russa de Ciències, recentment nomenada directora del nou Institut del Cervell Humà va visitar la clarivident búlgara Baba Vanga amb el propòsit de trobar una explicació científica a la seva aptitud de precognició. Després va descriure la trobada resultant en diverses ocasions: d’aquestes explicacions entenc que, al meu parer, Baba Vanga tenia un comportament semblant al que mostraven la majoria dels clarividents que van passar per la meva família. D’una certa manera, s’assemblen a persones que intenten explicar una novel·la a través de la pintura abstracta o representar una olor amb frases musicals. De vegades ens revelen realitats ocultes; altres vegades, no aparenten dir res de profit. 

Malgrat la seva vasta experiència científica, l’estudiosa no va poder treure conclusions definitives de la seva trobada amb la pitonissa búlgara: clarament, Vanga, anciana i quasi cega, posseïa habilitats que no es podien explicar com a frau o truc de màgia. Li va predir la llarga malaltia de la seva germana; li va descriure companys de feina amb els quals calia anar amb compte; li va parlar del més enllà de la mort. La científica comunista, pionera de la neurociència soviètica, va tornar a Rússia amb la sensació d’haver topat amb un immens misteri. Va viure 20 anys més, i va morir creient.