Venia avui disposat a perpetrar un pamflet a compte de la gran Juana Dolores, la poeta del Prat que no vol que la prenguin per xarnega integrada, qui millor ha captat i definit l’essència de la CUP –una colla de hippies que organitzen jornades Gestalt, diu– i, en fi, la nova ídola de casa meva, però la rabiosa actualitat m’ha imposat dos temes ineludibles. Un és la colla de haters que li han florit al director del ClàssicAND. No li perdonen la rara habilitat per aixecar un pressupost a l’alçada, per fi, dels grans festivals veïns, i van decretar que ClàssicAND era un fracàs abans i tot que comencés. Naturalment, no es molestaran a deixar-se caure per cap dels espectacles, no sigui que la realitat els doni algun disgust. Hem sigut els primers –i els únics, per cert– a qüestionar les formes com Ordino va liquidar el Yepes, i la discutible ocurrència de desvestir un sant (la Temporada) per vestir-ne un altre (ClàssicAND). Però insinuar que Rechi ha aixecat un cartell justet i que és per tant quasi un venedor de fum és no tenir ni idea de la seva trajectòria com a director d’escena a grans teatres de mig mon. Com diu el meu amic Josep Lluís, en aquest país nostre només cal aixecar el cap una miqueta perquè et surtin haters de sota les pedres. L’altra qüestió és l’extravagant queixa dels nostres dissenyadors, molestos perquè certa entitat bancària i, ves per on, també ClàssicAND –tot acaba en and, tu– han encomanat els nous logotips a agències de baix. Que ens roben la feina! Que és intrusisme! Que és il·legal!, rondinen. Vagin al compte oficial dels Amics del Disseny. Dos tuits més avall ells mateixos feliciten el meu amic Pere per la campanya que li ha encarregat Transports Metropolitans de Barcelona (de Barcelona!) per al congrés de transport urbà. No els grinyola res, oi?
