Explicar les arrels d’una llegenda és força complicat perquè tot plegat se sol barrejar. Per tal de mirar de destriar entre el que és cert i l’irreal el millor serà intentar de seguir la cronologia dels fets i que vostès en puguin desgranar l’entrellat.
El capvespre del 28 de juliol de l’any 1827 va arribar a la parada de l’Hotel de les Quatre Nacions, situada aleshores a la Rambla de Barcelona, una diligència procedent de Perpinyà que portava una família francesa, els Nodier.
Val a dir que el senyor Charles Nodier era un eminent escriptor francès, membre de l’Académie Française, bibliotecari de la biblioteca del barri de la Bastilla de París, anomenada l’Arsenal, la qual avui dia forma part de la Bibliothèque Nationale de France, i cap de redacció de la revista Bulletin du Bibliophilie.
Doncs bé, aquest senyor va anar a Barcelona amb la intenció de passar-hi tres dies per tal de comprar cançoners i romancers gòtics a les llibreries de vell que hi ha a Les Voltes dels Encants i a la resta de Barcelona. Donat que era un autèntic bibliòfil.
Però malgrat els seus esforços, sembla que no va trobar res que recompensés el seu llarg viatge; i més tenint en compte els moments tan complicats que es vivien a Catalunya, amb la guerra civil i les tropes d’ocupació francesa.
Vuit anys després d’aquest viatge del senyor Nodier, l’any 1835, al Lycée de Rouen (França), un professor de literatura, M. Gourgaud Dugazon, manava a la seva classe de fer un petit text literari com a exercici d’escriptura. Al cap de pocs dies, un alumne de catorze anys es presentava amb una novel·la curta sota el braç, anomenada Bibliomanie.
Aquest vailet, que va signar el seu treball només amb l’inicial F, es deia Gustave Flaubert, i el treball en qüestió ens parla d’en Giacomo, un llibreter de vell de Barcelona que assassina els seus clients per tal de recuperar els llibres que els havia venut. Aquesta novel·la no va ser publicada fins al diumenge 12 de febrer del 1837, a la revista local Le Colibri de Rouen, núm. 83. I per tant, és la primera referència escrita que tenim d’aquest llibreter assassí de Barcelona.
Al cap d’un any –i aquí és on tot plegat es comença a convertir en llegenda– apareix un article anònim signat amb les inicials CN (Charles Nodier?), a la revista parisenca de gran transcendència La Gazette des Tribunaux: journal de jurisprudence et des débats judiciaires, núm. 3.465, del dia 23 d’octubre de l’any 1836, d’un suposat corresponsal a Barcelona.
En aquell article s’explicaven les aventures i les trapelleries d’un tal fra Vicenç, un monjo exclaustrat del monestir de Poblet a qui la seva passió pels llibres el va portar a assassinar dotze bibliòfils per tal de recuperar uns codisses que abans els havia venut. D’aquesta falsa notícia també se’n va fer ressò, una setmana més tard, el 31 d’octubre, un altre diari francès anomenat Le Voleur.
La publicació d’aquests dos articles, dels quals, per cert, ningú en va parlar a Barcelona, van originar el començament i la fama de la llegenda del llibreter assassí de Barcelona.
L’any 1870, l’escriptor francès Jules Janin, creient que la notícia era certa també escriuria la seva pròpia versió dels fets en un llibre titulat Le livre.
Per continuar estenent la llegenda, l’any 1928, un altre escriptor i bibliòfil barceloní, Ramon Miquel i Planas, també escriuria la seva pròpia adaptació –afegint-li material de collita pròpia– anomenada La llegenda del llibreter assassí de Barcelona.
I per rematar-ho tot, l’any 2020, l’escriptor i professor de llengua i literatura catalanes de Coll de Nargó, Marcel Fité, va posar més pebre a la salsa, en escriure una altra novel·la anomenada en aquest cas La veritable història del llibreter assassí de Barcelona, publicada per Edicions del 1984, amb una acurada descripció de la ciutat, i basada en aquesta magnífica llegenda que, vagin vostès a saber, d’on va sortir.
Moltes gràcies per llegir-me.