La llei d’educació social

No és estrany que avui dia a un treballador social encara l’anomenin assistent social (aquesta paraula ha de desaparèixer del nostre vocabulari) o que als educadors socials ens confonguin amb monitors de lleure o amb altres professions, inclosa la de treballador social. Totes respectables però amb altres tipus de responsabilitats. I és que les nostres professions encara no s’acaben d’entendre i només ens associen als departaments d’afers socials de les diferents administracions. Cal fer més pedagogia de la nostra professió i explicar el que ens diferencia els uns dels altres. I això ha de ser un dels objectius de la propera associació professional d’educadors socials d’Andorra.
Podríem definir la figura de l’educadora i l’educador social com el professional de l’educació social que, a través de l’acció i la recerca social, educativa, cultural i comunitària, fent servir un conjunt organitzat i intencionat d’estratègies i activitats socioeducatives, treballa amb persones, grups, col·lectius i comunitats per promoure i facilitar la construcció d’identitats, el desenvolupament de potencialitats, la inclusió, la plena circulació i l’emancipació social, i la consecució efectiva de l’exercici dels seus drets de ciutadania. És una disciplina de caràcter pedagògic que aglutina diverses formes i pràctiques professionals de l’educació no formal que té l’objectiu de contribuir a la millora de la qualitat de vida de les persones, mitjançant la creació de contextos propicis per al desenvolupament personal i social i l’acompanyament de les persones en el seu procés de socialització i d’incorporació social.
Andorra disposa de la Llei 6/2014 que aglutina totes aquelles accions que tenen a veure amb els serveis socials i sociosanitaris del país. És una llei que ens serveix com a marc legal per a la nostra praxi socioeducativa. Sincerament, és una llei molt avançada pel que fa a les diferents prestacions i pedagògica en l’esclariment dels conceptes, com en alguna ocasió he tingut l’oportunitat de comentar en aquesta tribuna. Però pel que fa a la regulació de les professions socials objecte de la llei cal especificar-ho més, simplement per la transversalitat de la professió de l’educació social. Aquesta ha de permetre seguir visibilitzant, dignificant i reivindicant la importància de l’educació social per a la societat andorrana i des de diferents disciplines que la tenen com a denominador comú.
I com a tota disciplina hi ha d’haver una regulació, més enllà de la genèrica de professions titulades amb la necessitat d’adequar a una única la denominació als càrrecs ocupats per l’educador social. Però per què és necessari una llei que reguli la professió d’educador/a social a Andorra? Simplement perquè el fet de no tenir aquesta llei fa que no quedin gaire clars els límits i l’abast de la disciplina. Tant en l’Administració com en les entitats pròpies que poden incorporar la figura. Quines conseqüències pot tenir continuar sense una llei específica que reguli la professió? Doncs que no s’assignin, en nombroses ocasions, les funcions corresponents a la nostra especialitat i quedin relegades a altres professionals del sector. I cal revertir-ho. Un treballador social o bé un psicòleg no poden agafar competències que no li pertoquen en la nostra disciplina. Com tampoc nosaltres podem agafar-ne de les seves.   
Els serveis socials, els centres d’acolliment, les escoles, entre altres llocs on podem trobar la figura de l’educador social, han d’agafar l’embranzida en la delimitació de les competències basades en un marc legal de referència després de 5 anys de la 6/2014. Cal demostrar, novament, que Andorra aposta per l’educació social com a motor de prevenció i canvi social.