La lleialtat és la virtut més elevada de la naturalesa humana. Perquè des de la lleialtat es construeixen ponts entre els homes, creant vides, històries i circums-tàncies de pau, respecte i amor que fan la memòria col·lectiva de la humanitat. Perquè des de la lleialtat es valora l’honra cap a un mateix, l’amor propi del qual ha de beure tot ésser humà per ser un individu evolucionat. Quan el valor de la lleialtat està en els principis bàsics de la filosofia de vida d’una persona i d’un grup humà, la felicitat és un fet, una realitat. Sense lleialtat la vida es consumeix buida. Les relacions humanes són mancades de veritat. L’existència del subjecte no té sentit. La lleialtat és el bé més preuat que existeix. La brúixola que orienta un home, a una dona en el seu argument de vida personal. El mapa que ordena i dirigeix a la humanitat cap al sender de la pau universal, l’estimar-se els uns als altres entenent que som tots el mateix, éssers humans. La lleialtat brilla com el lluent or. És el tresor que no es veu, però el que més riqueses produeix a l’ànima humana. La lleialtat és la característica de l’humà que més l’apropa al diví.
Si bé la lleialtat és el camí correcte cap a l’ésser humà virtuós, per tant cap a la felicitat. En un temps com el d’ara, on el sistema econòmic capitalista s’ha apoderat de totes les capes de la societat i de l’esperit humà també, la lleialtat encara posseeix més importància i valor. Quan des de petit t’han educat a competir, ser millor i aconseguir els teus interessos personals, la lleialtat brilla per la seva absència. No hi ha rastre de lleialtat en l’educació dels nostres infants, ni en la nostra tampoc. Ningú parla de lleialtat. La lleialtat, per a aquesta societat superficial, hipòcrita i narcisista, és una pèrdua de temps, perquè l’objectiu és posseir, tenir per a ser. Aquesta variable controla tots els nostres processos mentals i de relacions socials, la nostra forma de vida. I la lleialtat, si entrés en aquesta variable, eliminaria el mateix sistema capitalista, que és individualista des d’un punt de vista materialista. La lleialtat xoca de front amb la màxima del sistema capitalista. La lleialtat considera que no tot val per als teus interessos personals. Ha de donar-se una ètica individual i col·lectiva alhora que generi un bé tant per a tu com per als altres. Si no hi ha ètica en el camí que et porti a la consecució dels teus objectius i interessos personals no té valor. I la lleialtat és aquesta balança que regula l’ètica. Una societat que no és educada en la lleialtat, primer cap a un mateix i després cap als altres, és una societat fracassada i feble, construïda sobre uns fonaments que trontollen i fan caure tot el construït.
A causa de la falta d’instrucció educativa en l’àmbit escolar i en les diferents manifestacions culturals de la societat sobre la virtut de la lleialtat, l’ésser humà individual i col·lectiu d’avui dia pateix i fa patir. La lleialtat és bàsica per a una vida feliç. ¿En quantes ocasions t’has fallat a tu mateix i per la teva falta de lleialtat cap a la teva persona els altres s’han aprofitat de tu? ¿En quants moments de la teva vida no has estat lleial als teus gustos, preferències, desitjos, a tu mateix, i això ha provocat després circumstàncies futures doloroses i sofertes? ¿Quantes vegades has actuat sabent que no eres lleial a tu, amb una sensació d’autoculpabilitat i deshonor a la teva pròpia existència, pidolant amor o un altre interès que et podien proporcionar els altres? I quan no practiques la lleialtat cap a tu mateix i cap als altres, la vida es gira en contra teva. És com qui et diu: “T’he donat el regal de l’existència a través d’aquesta identitat i cos, i tu el tractes així ...”. ¿I de qui fiar-te quan l’ànima de la gent està moguda per la necessitat d’interès personal per a ser? Constantment la gent traeix les seves pròpies paraules. Diuen i no fan. Ens traïm entre nosaltres fent de la nostra humanitat un paper fals de convivència. La lleialtat és l’assignatura del nostre segle XXI. La lleialtat és el nutrient més pur que hi ha per al nostre esperit humà.