Donassa, edatisme, gentrificació, hacker, betlem, tarat o birra són algunes de les noves paraules que incorpora aquest mes de novembre l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) al diccionari oficial. Hi haurà opinions per a tots els gustos sobre les decisions de l’autoritat normativa, però afegir mots que els parlants fan servir habitualment sembla, d’entrada, una bona pràctica, tot i que en alguns casos siguin més propis d’altres llengües.
Una altra cosa són altres decisions del passat que han generat controvèrsia, com va ser el cas de reduir fins a la mínima expressió els accents diacrítics, una mesura que, passat el temps, s’endevina com un error manifest, ja que a hores d’ara no ha aconseguit el consens necessari ni entre la societat ni en la comunitat lingüística. El motiu és clar, hi ha gent que encara no ha retingut les paraules que mantenen l’accent i d’altra que no accepta la decisió i els continua posant. Això fa que cadascú ho faci a la seva manera i que la majoria de gent no sàpiga quins s’han de posar i quins no. Tot i aquesta situació, l’IEC no s’ha fet enrere en una decisió que genera més confusió que l’ordre que suposadament pretenia. Tampoc es percep que serveixi per ajudar els nouvinguts a aprendre la llengua amb més facilitat.
Tot i això, convé recordar la importància de l’existència d’una autoritat normativa, ja que serveix –o hauria de servir– perquè tots tinguem un nord on agafar-nos i evitar la situació prèvia de desgavell. No tothom ho entén així, i van a la seva, amb raó o sense. Però l’IEC tampoc hi ajuda, això també és cert.