La llibertat de la Rosa

La Rosa Ferrer era una lluitadora. De fet, moltes persones d’Andorra també són lluitadores. La diferència és en l’objectiu de la seva lluita.

Les estructures socials ancestrals han dominat durant segles la forma de relacionar-se entre andorrans. Els hereus de cases grans eren els amos i senyors, i els altres eren mossos. L’estil de relació d’amo a mosso per part dels qui tenen poder encara domina en la nostra societat.

Si mirem el panorama polític actual, està ple de persones que lluiten per mantenir-se o per entrar al club dels amos i senyors. Està ple de mossos que lluiten per esdevenir amos, i que els mossos siguin els altres. Però no veiem persones en llocs de poder que realment lluitin per allò que lluitava la Rosa: per la desaparició del binomi mosso-senyor, per aconseguir que totes les persones d’Andorra siguem igualment sobiranes. Que totes les persones d’Andorra tinguem les mateixes possibilitats reals per coses tan mundanes com contractar amb l’administració, obtenir feina en llocs públics, tenir un gir a l’esquerra o una rotonda a l’entrada del negoci, o gaudir de les mateixes interpretacions per part de la Justícia.

Aquesta és la gran diferència entre la Rosa i la classe política actual. Ella no lluitava per entrar al club privat dels senyors de la terra, lluitava perquè ningú fos mosso. Aquesta és la gran diferència per la qual l’aire dels nuclis de poder, com el Govern de Toni Martí, va esdevenir irrespirable per a la Rosa.

Els que hem tingut la sort de ser atesos per l’advocada Rosa, podem donar testimoni de la seva lluita honesta contra les injustícies dels patètics amos que avui dominen la nostra societat. Puc donar testimoni de la quantitat de gent a qui la Rosa estava ajudant sense cap interès econòmic. Per pura convicció. Puc donar testimoni de la seva passió professional per aconseguir Justícia, amb majúscula.

No vull fer un escrit de lloances ni un dels ridículs epitafis/tuit políticament correctes i carregats de falsedat que circulen. Rosa, simplement dir-te que hem entès la teva lluita per una Andorra de persones, sense mossos, sense patètics senyorets. Ens deixes, però, des de l’espai de poder on ets, envia’ns energia per seguir aquesta lluita.

Una abraçada molt forta als que tenen un buit al cor, que han estimat la Rosa, que preguen per ella, que la recorden amb estima. Una abraçada molt forta als que creuen en allò pel qual la Rosa va lluitar tota la vida: per una Andorra on cadascú sigui amo i senyor de la seva llibertat.