He escoltat en multitud d’ocasions, en diverses circumstàncies i situacions al llarg de la història de l’home o a la nostra societat actual, la frase de “volem llibertat d’expressió”. Certament, aquest acte de llibertat ha estat un reclam molt sentit de l’ésser humà des del primer moment que es van crear les societats humanes. I a poc a poc, a través de les revolucions i la valentia dels més desfavorits contra el poder fàctic, la llibertat d’expressar-se s’ha anat consolidant fins a passar de ser un dret a una obligació moral.
Aquest ha estat un gran avanç en l’aplicació dels drets universals de l’home. Una altra cosa, això sí, és si tot i expressar-nos lliurement, l’altre (o els altres) ens escolta (o ens escolten) i atén (o atenen) les nostres opinions i inquietuds.
Però l’home, sobretot l’home modern de la nostra era capitalista, en aquesta lluita per la llibertat, s’ha oblidat de la major de totes les llibertats humanes, la llibertat base de la resta de llibertats: la llibertat de pensament. Una llibertat en què rau l’essència de l’existència, una llibertat que dona identitat i forma al caràcter de la persona, per tant a la natura d’ésser i comportar-se en el món, creant conseqüentment un nivell o un altre de plenitud a la vida.
La prosperitat i felicitat d’un individu és inversament proporcional al seu nivell de llibertat de pensament. I el nivell de llibertat en el seu pensar, mitjançant creences i opinions, tenint una cosmovisió de la vida o una altra depèn del grau d’influència que actua sobre ell l’entorn familiar, les experiències personals i el context cultural.
Quant del que tu penses sobre tu, l’home, la dona, els diners, els altres, l’amor, la família, la vida en general ho has decidit i formulat tu?
Quantes de les creences amb les quals tu sostens els teus actes de vida i vius són teves?
Realment tu has decidit intencionadament com pensar? O la gran majoria de les teves creences, de les nostres creences, han estat imposades per una família o un sistema al qual l’afavoreix que pensis, que pensem, d’una determinada manera?
Fes consciència. Revisa les teves creences sobre diferents aspectes de la vida. Per què penses així? Per què creus això sobre això...? O ja t’han condicionat des de ben petit que no t’han deixat ser tu i pensar de la forma més idònia per a tu?
Tu saps, igual que jo, que el maneig de la informació amb els mitjans de comunicació a la nostra societat és un factor crucial en la nostra esclavitud de pensament amb unes creences imposades. Ens han dit com pensar i com creure, i no ens han deixat triar la millor forma de pensar, que pot ser diferent per a cadascú.
Ens han obligat a pensar d’una sola forma, creant una homogeneïtzació de l’home, fent que tots siguem iguals, mengem igual, vestim igual, desitgem igual... L’eliminació de la pluralitat de pensament vers la forma de viure la vida és la viva representació d’una dictadura imposada i silenciosa.
Et proposo un petit joc. De forma lliure, sense barreres mentals, digues dintre teu el que realment desitges en algun àmbit de la teva vida. Fixa’t, quan t’has plantejat imaginar lliurement sense obstacles ha aparegut una veueta que t’ha dit si es pot o no. Tu no decideixes lliurement, estàs programat per creure d’una manera.
La teva vida no tindrà sentit si tu no ets el director del teu pensament, un pensament conscient. Quants cops has patit a causa de la teva forma de pensar i de ser? És hora de ser tu, de ser el lliure pensador de la teva pròpia existència!
