“Soc l’amo del meu destí, soc el capità de la meva ànima”. Així finalitza el poema Invictus, de William Arthur Henley, oda a la llibertat i a la resistència humana. És el poema que Nelson Mandela va atresorar en un paper i li va servir de guia i de consol espiritual durant els vint-i-vuit anys que va estar empresonat.

La paraula llibertat prové del llatí libertas que significa: “capacitat humana d’actuar per compte propi”. Es pot definir com la facultat o capacitat que l’ésser humà té d’actuar d’una manera o d’una altra, sota la seva pròpia responsabilitat. 

La llibertat implica responsabilitat, i ens fa madurar com a persones. El catecisme de l’Església catòlica defineix la llibertat en l’home com a “una força de creixement i de maduració en la veritat i la bondat. La llibertat arriba a la seva perfecció quan està ordenada a Déu, la nostra benaurança”.

La llibertat té diverses dimensions: la llibertat de coacció, la d’elecció i la llibertat moral. La primera, és la llibertat externa, la que ens permet actuar, sense cap mena de pressió, xantatge o impediment extern. Som lliures de decidir què fem i també allò que no volem fer. Dins aquesta llibertat s’engloba la llibertat d’expressió, la de reunió, etc. La segona, és la llibertat d’elecció o llibertat psicològica, que és la llibertat interna, el lliure albir, que ens permet pensar i decidir de manera autònoma. Finalment, hi ha la llibertat moral, que és la capacitat d’estimar el bé, amb voluntat lliure. És la llibertat, educada i forjada, amb el desenvolupament de les virtuts morals, la llibertat en Crist, que ens permet portar una vida plena en l’Esperit Sant.

Déu ens ha fet lliures i aquesta llibertat és inherent a la naturalesa humana. Cada persona té el dret natural de ser reconeguda com un ésser lliure i responsable, per tant, ningú no pot opinar ni decidir per nosaltres, ni es pot tolerar cap mena de submissió ni esclavitud entre les persones. Tots som lliures d’expressar el nostre pensament, sempre que ho fem amb respecte pels altres.

D’altra banda, la llibertat té certs límits que de vegades oblidem: la meva llibertat acaba on comença la del meu proïsme, per això la llibertat va unida al respecte i a la dignitat de les persones. Llibertat no és llibertinatge. Ningú no té dret a actuar de manera que atempti o trenqui els drets dels altres.

També hi ha límits en relació amb el nostre propi ésser. Plató entén la llibertat com a autodomini racional. Segons aquesta visió, “una persona és lliure si els seus desitjos racionals dominen sobre els seus desitjos irracionals i en determinen les accions”. La ment domina el cos i no hem de ser esclaus de les nostres passions.

Com puc expressar la meva llibertat? Ser lliures és també saber dir no davant les injustícies. És no deixar-se emportar per la febre consumista, ni per la manipulació publicitària que ens proporciona uns ideals enganyosos d’una felicitat efímera.

Ser lliures és no tenir por de ser i de pensar per un mateix. És ser valent de tenir el nostre propi criteri, encara que de vegades anem a contracorrent. Com diu Sant Tomàs: “Només són lliures els éssers que es mouen per ells mateixos”.

Ser lliures és volar alt, i en els moments difícils, allunyar-se dels problemes i mirar-los amb perspectiva, com a espectadors i alhora protagonistes de la nostra vida.

Ser lliures és lluitar per un ideal i donar sentit a la vida. 

Us convido a escoltar la preciosa cançó de Georges Moustaki titulada Ma liberté. Aquest cantautor defineix, amb una gran sensibilitat, allò que és per a ell la llibertat: “Ma liberté/ Longtemps je t’ai gardée/ Comme une perle rare/ Ma liberté/ C’est toi qui m’as aidé/ A larguer les amarres/ Pour aller n’importe où/ Pour aller jusqu’au bout/ Des chemins de fortune/ Pour cueillir en rêvant/ Une rose des vents/ Sur un rayon de lune…”

La llibertat és un do, el do més preuat de l’home.