La Lliga... estar per estar
La Lliga UNIDA, la segona divisió de futbol, ja té el primer equip que camina sobre el filferro. Cada temporada sempre hi ha un o més d’un en situació delicada. Rep golejades, es presenta amb onze jugadors o menys, jugadors amb fitxa que no corresponen, picabaralles i gestió nul·la en alguns casos. És l’estar per estar i per tenir un equip i rebre una mica de calerons per sufragar despeses o per la gestió del club i, alguns també, de personals. És cert que al país no hi ha tants jugadors de futbol per triar. Que som qui som. Que molts treballen i no es dediquen professionalment al conegut com l’esport rei. És comprensible també que alguns clubs de segona divisió tinguin rang de modestos. De treballar amb pocs diners i de comptar amb una estructura mínima o fictícia. Potser si som qui som podríem tenir només una divisió i una competició on juguin els B entre ells –sí de veritat aquests segons equips tenen jugadors joves i no veterans, ho dic per la formació–. Cada cop tenim més camps, però tothom es queixa que aquí hi ha pocs jugadors per triar. Cada vegada tenim més jugadors forans. Si pugen el nivell, està bé, però si tanquen el pas als joves jugadors d’aquí, ja no tant. Tothom vol jugar a primera i tothom vol la pasta fresca de la UEFA. Pocs volen jugar a segona perquè no la veuen atractiva ni tampoc gens beneficiosa econòmicament... De fet, econòmicament és un dels interessos més grans que tenen el clubs. Rebre el mannà de la UEFA, i els hi dóna igual sortir al BOPA –perquè ningú se’l mira, diuen alguns–. Només volen omplir la caixa. No seria millor estimar i respectar aquest esport? La pilota i la inversió feta –massa– s’ho mereix.