Són moltes les veus que se’n queixen, i de sectors tan diversos com poden ser la construcció, l’hoteleria i la comunicació. A tot arreu falta gent, falten mans i caps per tirar la feina que hi ha endavant. Un comercial de la indústria alimentària em comentava l’altre dia que ell es jubila d’aquí uns mesos, i que dos companys més ja han anunciat que deixen l’empresa. Si ja costa trobar un relleu, ara imagina’t tres, s’exclamava.
Crec que en alguna altra ocasió ja he manifestat la necessitat de reflexionar al tomb de les diferents causes darrere la falta de treballadors. Una d’important, encara que no necessàriament la principal, són els sous. Tal com estan les coses, encara que hagin crescut i des del Govern s’omplin la boca que han pujat més que l’IPC, no deixen de ser insuficients per satisfer les necessitats i aspiracions de la gent. La majoria continua patint per si demà encara tindrà un sostre que pugui pagar i si li arribarà per menjar.
Més enllà que els salaris puguin ser més o menys competitius, hi ha altres raons que et poden portar a canviar de feina. Una major flexibilitat horària, disposar de més temps lliure o la possibilitat de gestionar-se’l millor en poden ser algunes.
També hi ha raons que et poden portar ja no a canviar de feina sinó fins i tot a deixar-ne una sense tenir-ne una altra.
El lideratge mal entès, o més aviat la manca d’aquest, i la falta de companyonia poden ser motius per tornar-se’n cap a casa amb les mans buides. Perquè tant un lideratge mal entès com la manca de lideratge poden causar gran malestar en la persona, i poden ser l’origen de diverses malalties mentals. De vegades, si un se n’adona a temps, prefereix tenir menys sou i estar bé que tenir una bona remuneració i estar malament perquè se sent poc valorat o amb la sensació que no se’l té en compte. Avui en dia el salari no ho és tot.
