Diari digital d'Andorra Bondia

L'opinió de...

imatge de Francesc Salvador

Francesc Salvador

Metge

 

 

La mà negra de les farmacèutiques




Amb el pas dels anys cada dia em sento més perdut. Ha arribat un punt que no sé qui o què creure. Estic perplex i desorientat. El poder de la pharma és omnipresent i omnipotent. Veig signes que ho controla tot: els hospitals, les revistes científiques més prestigioses, la premsa i la política.

Un dels últims episodis és l’escandalosa afirmació d’un congressista que amb tota rotunditat diu que tots els membres de les dues cambres estan comprats per la indústria farmacèutica. Em va costar creure el que deia i vaig haver de tornar-lo a escoltar tres vegades. Explicava que un senador oposat als programes de vacunació vigents va ser interpel·lat en un carrer mig desert per una persona que l’amenaçava si feia campanya contra la vacunació.

El problema ve de lluny. Quan la família Rockefeller va conquerir la indústria petroliera, van veure el gran potencial del negoci farmacèutic i va començar una campanya per acabar amb els tractaments tradicionals i imposar nous fàrmacs que tinguessin com a base productes derivats del petroli.

No em considero conspiranoic i em tremola una mica la mà quan faig aquestes afirmacions. Crec haver estudiat a fons el tema i he arribat a les meves conclusions, que se’m confirmen cada dia més.

Avui tractaré d’un líquid de vital importància: l’aigua. Som un 75% d’aigua i necessitem diàriament renovar-la per compensar la que perdem per la suor, l’orina i la respiració... Totes les reaccions en el nostre cos tenen lloc en un medi aquós. La nostra sang és majoritàriament aigua. Som pràcticament aigua i necessitem aigua per viure.

Hi ha una certa polèmica sobre quanta aigua s’ha de beure diàriament. El que és clar és que cada persona és diferent i les necessitats depenen de la temperatura, alimentació, edat, etc. L’únic que és cert és que hem de beure l’aigua necessària cada dia. Si ens en falta estem cansats, baixa el to vital, ens tornem apàtics, perdem la gana.

La composició de l’aigua que bevem és de vital importància. No totes les aigües són bones. En general, l’aigua de l’aixeta, bacteriològicament adequada, conté una llista molt llarga de productes contaminants. Les aigües d’Andorra tenen molt probablement un índex molt baix de contaminació, però en ser de baixa mineralització no són ideals per a la nostra salut. No estaria de més procurar prendre algun complement o beure altres aigües de tant en tant.

Una bona aigua és rica en electròlits, com el sodi, el potassi, el magnesi el clor i el calci. La presència d’aquests elements ha d’estar equilibrada ja que són la font de diferències de potencial que intervenen en els processos que regulen el pH, els batecs del cor, els nervis i els músculs.

A propòsit de l‘aigua, les meves lectures em van portar a descobrir un personatge que a mi em sembla extraordinari i que em temo que és poc conegut, ja que la mà negra i omnipresent de les farmacèutiques té molt interès que la seva existència sigui ignorada. Es tracta del Dr. F. Batmanghelidj, conegut com a Dr. B, nascut a l’Iran, que va estudiar medicina a Escòcia i es va graduar a l’hospital Saint Mary de la Universitat de Londres, on va coincidir amb Fleming. Va exercir a Anglaterra i va participar activament en el desenvolupament d’hospitals i centres mèdics a la seva terra natal.

Amb la revolució del 1979, el Dr. B va ser empresonat tres anys. A la presó va descobrir els poders terapèutics de l’aigua. Una nit va haver d’atendre un company que tenia dolors molt forts produïts per una úlcera pèptica. Com que no tenia cap medicament, li va donar dos vasos d’aigua. Vuit minuts després, el dolor havia desaparegut. Li va recomanar beure dos vasos d’aigua cada tres hores i sorprenentment no va tenir cap molèstia durant els quatre mesos que va estar a la presó. El Dr. B va atendre 3.000 presoners més que patien úlceres pèptiques d’estrès. El seus descobriments van ser publicats en un editorial de la revista Gastroenterología clínica. El mateix New York Times va donar a conèixer aquest descobriment.

Les dues publicacions em confirmen que es tracta d’un treball seriós. És un fet molt important. El seu missatge al món és: “Vostè no està malalt, està assedegat, no es tracti amb medicaments.”

La seva principal obra és: Your Body’s Many Cries for Water. Mal traduït al castellà com: Los muchos clamores de su cuerpo por el agua. El director del BonDia és inflexible i no em permet estendre’m més. Ho faré sense el seu permís amb quatre ratlles i si m’ho demana, dedicaré un article sencer sobre el Dr. B.

Segons ell, l’aigua és oli en un llum per a una llarga llista de malalties: artritis, estrès, depressió, hipertensió, hipercolesterolèmia, al·lèrgies..., i la sal és l’eterna medicina, en contra del que generalment es creu. Els nazis van comprovar a Dachau que un ésser humà només pot resistir dotze dies si s’alimenta de productes que no portin sal. Beure suficient bona aigua és garantia de bona salut. I és un privilegi.

Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Envian'ns un correu electrònic