Diari digital d'Andorra Bondia

L'opinió de...

imatge de JFernandez

Júlia Fernández

Cap Biblioteca Nacional d’Andorra

 

 

La màgia de la bibliofília




Els que millor em coneixen saben de la meva dèria per investigar temes d’allò més pintorescos. No sé ben bé d’on va sorgir aquest interès, però quan algun petit detall crida la meva atenció puc convertir-me en experta en la matèria en qüestió de dos mesos. Aquest no és el cas, però vaig pel bon camí. A hores d’ara gairebé tothom ha sentit a parlar de l’exposició que se celebra sobre màgia a la família d’Areny-Plandolit. És un tema nou, fresc, divertit, i si més no curiós en el si d’una família popularment coneguda pels seus afers econòmics i polítics,  més que no pas per dedicar-se al món de l’espectacle. Avui no parlaré d’ells, però és de justícia reconèixer que gràcies als dos Xaviers he conegut persones d’allò més interessants. I aquí comença la història d’avui.
Vet aquí que després de llegir i rellegir Las maravillas de la magia del nostre il·lustre doctor Pau Xavier, i com a bona bibliotecària i bibliòfila, vaig decidir investigar per poder comprar un exemplar de la primera edició. Per una simple qüestió de respecte, havia de fer els meus primers passos al món de l’il·lusionisme seguint les instruccions del Dr. Fortuna. Després de donar-hi moltes voltes, sorpresa! Trobo un exemplar a un preu assequible a una popular aplicació de compres de segona mà. Després de contactar amb la venedora, rebo amb certa tristesa la notícia que fer la compra a distància és impossible. Li demano que si s’ho repensa, si us plau, pensi en mi abans de vendre aquesta obra i altres que formaven part de l’estoc que havia posat a la venda. Tot esperant no tornar a rebre notícies de la venedora, obro l’aplicació hores després on llegia un missatge ben curiós: tu ets professional? Amb la mosca darrere l’orella –tot s’ha de dir– li responc que soc una bibliotecària amant dels llibres i que simplement m’interessa el tema. La Tere no va trigar a respondre: jo soc il·lusionista des de petita, i reconeguda, dels Pikart and Tere, Los astronautas de la magia. Creguin-me: gairebé caic de la cadira mentre llegia. Havia contactat amb la Tere, la gran Tere, a qui el seu pare, famosíssim mag coetani del nostre Xavier, feia desaparèixer al seu coet de fabricació pròpia, avui desaparegut per no revelar-ne mai el truc. No vaig poder-me estar de dir-li sobre el que havia estat treballant els darrers anys i convidar-la a fer un cafè per conèixer-la. De seguida va dir que sí i aquest dissabte es va produir la màgia.
Després de conduir tres hores amb tots els nervis del món, he pogut conèixer una persona extraordinària a qui a partir d’ara podré anomenar amiga. La Tere és una dona enèrgica, amb els ulls plens de vida, que parla amb passió de la seva trajectòria i dels espectacles que feia amb el seu pare. Tot i estar retirada gaudeix de la que fou la seva professió amb les seves netes, i parla amb cert pesar del fet que els seus fills no s’hagin interessat per una de les seves grans passions. Vaig gaudir d’una conversa d’allò més reveladora, soc propietària d’una ínfima part de la biblioteca del gran Pikart, i a partir d’ara, podré compartir cafès amb una de les més grans representants de la màgia del segle XX. 

 

Comentaris: 1

Comentaris

Olééé Júlia!!! La màgia et continua acompanyant!! Molt maco l’article!! I per l’expo hauràs de preparar un “precuela”.

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Envian'ns un correu electrònic