Acabo de trobar una entrevista a la pàgina web de la BBC que em sembla molt interessant. L’entrevistada es defineix com a monja budista zen i es diu Kankyo Tannier. Buscant una mica més sobre qui és el personatge –a qui no coneixia–, he vist que va publicar un llibre el 2017 titulat La màgia del silenci, que ha estat traduït a 13 idiomes i que dedica “als qui se senten aclaparats per la vida moderna, per aquesta xarxa invisible de noves tecnologies que ens indueixen a una hipnosi col·lectiva”. 
Òbviament, és un llibre que encara no he llegit, però tot indica que podria ser gairebé un manual per als temps que corren.
“El silenci significa prendre consciència del que passa al nostre voltant”, diu Tannier. A vegades sento –de manera molt personal– que el que ens solen dir aquestes persones és de pur sentit comú, però després m’adono que ho han de repetir perquè a tots (o gairebé tots) ens passa el mateix: el simple se’ns escapa perquè tenim la ment massa ocupada.
I en aquesta època de quarantena, tots hem buscat diferents opcions d’entreteniment per “passar l’estona”. Potser, la qüestió seria preguntar-se per quina raó hauríem d’estar entretinguts a tota hora i com postula Tannier, “a la vida hem d’aprendre a estar avorrits”. I em pregunto... per què no? No ho sé... però ara sembla com si l’oci estigués mal vist i el simple fet de seure’s al sofà a mirar el sostre o tirar-se sobre l’herba a contemplar els núvols fos una pèrdua de temps. I el més curiós de tot això, és que en aquesta quarantena ens hem adonat que les coses que més trobem a faltar són les simples: el cafè llegint el diari en un bar, una cervesa amb amics o qualsevol altra cosa. Les petites coses. Aquelles que ens fan sentir bé i que moltes vegades donen sentit al nostre dia, dins de la voràgine que sol ser la rutina. El realment important seria que fóssim capaços d’evitar tornar a connectar-nos amb tot el que, en la vida quotidiana, ens absorbia temps i energia i ens feia sentir malament.
Com diu Tannier, “la virtut del silenci és que ens reconnecta amb nosaltres mateixos. Però aquest nosaltres mateixos de vegades es troba amb emocions negatives que ens fan difícil viure en pau. I llavors ens escapem. Mirem cap a un altre costat, cap a coses externes (consum, addicció telefònica, etc.), a la recerca de solucions per a distreure’ns de nosaltres i de les nostres emocions”.
Tant de bo, aquest moment de confinament ens hagi servit per a trobar una mica de silenci. L’interior sobretot, que és el que ens serveix com a paràmetre per a mesurar les coses que ens succeeixen al voltant, i que conformen tot aquell soroll exterior que a vegades és difícil d’aturar.